El Lleida entra en liquidació esportiva després d’acomiadar tota la plantilla en bloc

El Lleida CF va anunciar ahir a través de les xarxes socials que tots els jugadors que formaven la plantilla deixen de pertànyer a l’entitat. És un pas més que apunta a la dissolució del club el proper 30 de juny. L’entitat ha redactat un document reconeixent el deute als jugadors en la seua reclamació davant de l’AFE.

L’endemà d’acomiadar la pràctica totalitat de l’staff tècnic –l’únic que manté el seu contracte que va firmar fins al 30 de juny del 2026 és Jordi Cortés, que ha exercit d’ajudant d’Iñigo Idiakez–, el Lleida CF va comunicar en un escarit i fred tuit que es desprenia de tota la plantilla de jugadors.

El club blau queda a un pas del tancament, la dissolució del qual pot concretar-se el 30 de juny, que és quan acaba el termini per inscriure’s a la Reial Federació Espanyola de Futbol.

El Lleida CF, a través de l’adjunt a la presidència Marc Torres, que és el seu cap visible després de la fugida del president Luis Pereira, ha procedit a redactar un document formal a cada jugador –reconeixent el deute en sou i primes– deixant lliures els futbolistes abans del 30 de juny quan finalitzaven contracte. Aquest escrit, juntament amb la documentació que el refermi, és un pas crucial i serveix com a prova perquè el jugador pugui reclamar el deute davant de la Comissió Mixta. En total, l’import dels impagaments podria superar els 300.000 euros.

Segons ha pogut saber aquest diari, els jugadors ja han presentat la corresponent reclamació davant de l’AFE. Ho van fer abans del at dimecres 28 de maig, data límit del primer termini per a la presentació de reclamacions en AFE d’aquelles quantitats degudes i vençudes fins al 31 de maig (hi ha un segon termini fins al 26 de juny per a aquelles quantitats el venciment de pagament de les quals es produeixi al llarg del mes de juny).

En el moment de l’enviament de la denúncia hauran d’incloure tant les quantitats vençudes fins a aquell dia com les pendents de vèncer fins al 31 de maig del 2025.

Mentrestant, el club guarda silenci i continua sense anunciar si farà la roda de premsa que va anunciar el at 29 de maig mitjançant un comunicat en el qual informava del fracàs de les negociacions amb un suposat grup inversor.

Després d’arrancar aquesta temporada amb un dèficit de 400.000 euros, perquè segons el club la Reial Federació Espanyola de Futbol no va tornar a Pereira l’aval de 246.000 euros de la temporada 2023-24, el veritable llast que ha arrossegat l’entitat ha estat el deute amb Hisenda i Seguretat Social. A part dels 1,7 milions de deute amb Hisenda, el club va conèixer el març at que deu 800.000 més, pels exercicis entre el 2019 i el 2021. 

Així, el deute global de l’entitat, incloent-hi els 2,3 milions a la Seguretat Social i els 250.000 euros que es deuen a la plantilla, ascendeix a un import de prop de 5 milions d’euros, sense comptar els diners que ha posat Luis Pereira en aquests poc més de tres anys des que es va fer càrrec del club.

La crisi institucional del Lleida CF es va agreujar setmanes després que Pereira anunciés el at 4 d’abril la imminent presentació d’un preconcurs de creditors, que no ha arribat a presentar-se, mentre esperava concretar l’arribada d’inversors que poguessin fer-se càrrec de l’entitat. Pereira, que ja va avançar que no continuaria al capdavant del club la pròxima temporada i deixant al marge els seus problemes de salut, s’ha fet fonedís quan el club ha entrat en caiguda lliure.

Segons el reglament, quan hi ha una vacant per raons no esportives, tenen prioritat per ocupar-la els equips del mateix grup que haguessin descendit. Serien, per aquest ordre, Cornellà, Penya Esportiva, Alzira, Mallorca B i Badalona Futur. Si cap no pogués complir el pagament, tindria la seua opció l’Atlètic Lleida, de la mateixa territorial i que es va quedar a les portes de l’ascens.

“A Pereira no li va provar, explicar-li la nostra situació”

Luis Pereira ja no ha tornat més pel Camp d’Esports des que els jugadors li van relatar a l’abril la crítica situació per la qual aven els treballadors del club i la plantilla i cos tècnic del primer equip sense cobrar amb normalitat des del mes de gener. El president es va reunir amb els capitans i amb el tècnic Iñigo Idiakez, que li van fer veure que hi havia jugadors que no podien afrontar el dia a dia per falta de liquiditat. Algun dels jugadors de la plantilla, estranger, ni tan sols tenia diners per tornar al seu país. Tot aquest relat, segons ha pogut saber aquest diari, va ofuscar l’empresari gallec de tal manera que no ha tornat a donar senyals de vida, ni tan sols amb els seus col·laboradors en la gestió del club.

“Quan va arribar l’última vegada a Lleida va trobar un ambient hostil perquè hi havia frustració i cabreig. I quan se li va explicar la situació no li va provar. Se li va dir la veritat, que la gent no arribava al dia a dia”, van explicar fonts de la plantilla.Altres fonts consultades per aquest diari van apuntar que no “se li pot portar la contrària o fer-li veure que no tot el que ell pensa o diu és el correcte”.

En els últims dos mesos, el mandatari només es va pronunciar una vegada a través de la xarxa social X, on va atribuir la crisi actual a una suposada estafa per part d’una societat amb seu a Dubai amb què havia firmat un acord al febrer. Tanmateix, no ha establert e amb jugadors ni empleats.

Indignació i tristesa pel comunicat

El comunicat del Lleida CF va provocar una onada de reaccions a les xarxes, en què els aficionats van mostrar la seua indignació i tristesa davant del que sembla el final d’una etapa històrica de 86 anys entre la UE Lleida i els seus clubs hereus, segons va reflectir SEGRE digital. “Aquest grup de jugadors sense cobrar van salvar la categoria”, va manifestar el periodista Sergi Tor, que va criticar la manera “inèdita” d’acomiadar 22 jugadors amb un tuit. “Quina pena”, deia Ferran Montardit. I “quina tristesa”, deia Anna M. Busom. “Dies durs, molt durs”, deia Xavier Garròs.

L’Atlètic Lleida podria optar a ocupar la plaça

Si es produeix la dissolució del Lleida la seua plaça quedarà en mans de l’RFEF, que fixaria un preu d’uns 300.000 euros comptabilitzant deutes esportius.