El poble de Lleida amb 1 tractor per cada 8 veïns: “el tractor és aquí part de la família”

El municipi de Linyola pot presumir d’una dada tan curiosa com reveladora: compta amb aproximadament 350 tractors i 2.700 habitants, la qual cosa equival a un tractor per cada vuit veïns. Jaume Pedrós, agricultor de Linyola i aionat del món rural, és qui ha documentat aquesta singular estadística, de la qual es va fer ressò fins i tot l’actriu Sílvia Abril durant l’entrega dels últims premis Pica d’Estats a Lleida.  “Sempre s’havia dit que Linyola era un poble amb moltíssima maquinària. Als anys 70 fins i tot es comentava que era el poble amb més tractors del món”, recorda Pedrós. “Era una d’aquestes notícies que impactaven, però que costa de confirmar. Fa tres anys, arran de les eleccions agràries (és militant d’UP), em vaig dedicar a comptar els tractors casa per casa gràcies a una llista actualitzada d’explotacions al municipi. I el resultat va ser clar: uns 350 tractors.”

El càlcul no és exacte, al mil·límetre, però es basa en el coneixement directe dels veïns i les seues finques. “Alguns ja estan jubilats, però conserven el tractor. De vegades ja no el treuen al camp, però el tenen a casa, funcionant. Fins i tot hi ha un veí de 92 anys que encara conserva el seu. Mentre ell hi sigui, aquest tractor continuarà sent part del paisatge del poble”, comenta Pedrós entre somriures. 

La xifra inclou tant maquinària en actiu com autèntiques relíquies. El Jaume, per exemple, conserva amb afecte un tractor del 1961, l’any en què va nàixer. “Funciona perfectament. La meua família el va comprar per 160.000 pessetes (no arribaria a 1.000 euros d’avui), però eren molts diners. Tot i així, el meu pare, quan el va provar, ja no va tornar a tocar la mula”. El pas del temps i la nova tecnologia també han canviat els tractors, que ara costen entre 150.000 i 250.000 euros. “Tenen més equipació que molts cotxes”. 

A més de tractors, el parc de maquinària agrícola inclou 14 o 15 recol·lectores oficials. “El vincle entre Linyola i el tractor no és recent. La mecanització agrícola va tenir un moment clau entre els anys 1958 i 1965. “Va ser un període de canvi. A la Fira de Sant Josep de Mollerussa, l’any 62, gairebé no es van vendre animals, però sí una gran quantitat de tractors. La gent va fer l’aposta clara per la maquinària”, recorda Jaume. “Era una inversió molt forta, un risc. Aquell gest, en aparença simple, va marcar l’inici d’una nova era per a l’agricultura de Linyola, una transformació que ha perdurat fins avui. “Entre els anys 60 i 70 van entrar moltíssims tractors al poble. Tots van veure que era el futur.” Avui, més que una eina, el tractor a Linyola és una extensió de la història familiar i de l’orgull local. “Aquí el tractor no és només per treballar. És una part més de la casa, gairebé de la família”, conclou Pedrós.

L’alcalde del municipi, Xavier Alís, també celebra aquesta particular relació entre els veïns i la maquinària agrícola, que defineix com un símbol d’identitat local. “Linyola és un poble amb una gran tradició agrícola. Gràcies a això, molts joves han decidit quedar-se per continuar treballant la terra, i això representa una gran quantitat de maquinària en ús”, explica. Segons l’alcalde, la dada d’un tractor per cada vuit habitants no sorprèn els qui coneixen bé el municipi: “Ens sembla un orgull. 

El tractor és un element protagonista al nostre poble, no només per la seua funció, sinó pel que representa culturalment.” Una de les manifestacions més clares d’aquesta relació es dona durant la Fira de la Camamilla i dels Tractors Antics, que se celebra el diumenge de la festa major de maig. L’alcalde destaca el valor d’aquesta tradició: “Aquí els nens creixen veient tractors, escoltant els seus motors i entenent la importància que tenen. Forma part del seu dia a dia i, en molts casos, del seu futur.”