Dos municipis del Pirineu de Lleida, al capdavant en densitat de bars a tot l’Estat

La intensitat de l’activitat turística està fent que al Pirineu es donin ofertes d’allotjament i restauració que tendeixen a la desmesura: la Vall de Boí disposa de sengles ofertes de 39,32 places d’allotjament per cada mil habitants i Naut Aran de 44,83 cafeteries, restaurants i bars per a aquesta mateixa proporció de veïns, uns registres que situen els dos municipis lleidatans en els primers llocs d’aquestes classificacions a escala estatal (per a pobles de més de mil veïns), segons indiquen les Fitxes Socioeconòmiques 2024-2025 que ahir va fer públiques el Consell General d’Economistes (CGE).

En el primer cas té molt a veure la desmesurada concentració d’HUT (Habitatges d’ús Turístic) que hi ha al municipi: supera els 420, segons les dades de l’ajuntament, en un municipi amb 932 habitatges principals i d’ús freqüent i 1.091 de secundaris i/o d’ús esporàdic, segons les últimes estimacions de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). La pressió que aquest nombre d’HUT suposava per al mercat immobiliari local, en què l’oferta de lloguer és escassa i cara, va obligar el consistori a decretar una moratòria per frenar-ne el creixement.

Naut Aran, assenyalat fa uns dies com la principal destinació d’interior de Catalunya i el segon de l’Estat per la patronal turística Exceltur, també es troba al top 10 estatal, en aquest cas amb una planta de 37,93 places turístiques per cada mil veïns. Ocupa el tercer lloc, amb Cabrales (Astúries) entre els dos municipis lleidatans.

Aquest context d’especialització turística de muntanya té conseqüències directes en el mercat immobiliari del lloc. Les dades del CGE situen Naut Aran al tercer lloc de dos classificacions, la del valor cadastral més gran dels habitatges per habitant per a pobles de més de mil veïns (158.853) i la dels pobles d’aquesta mida amb més transaccions immobiliàries (111,8 per cada miler d’empadronats), una cosa que apunta a un reescalfament d’aquest sector. En el primer cas, el líder estatal absolut és Prats i Sansor, amb una ràtio de 239.012 euros.

Per la seua banda, la Vall de Boí també està al top 10 de l’oferta de restauració i bars, amb 32,17 locals per mil habitants. Es troba al sisè lloc, al darrere d’una altra destinació de neu, naturalesa i romànic com Sallent (Osca) i de tres de mar com Potes (Cantàbria) i Cadaqués i el Port de la Selva a Girona.

L’àmplia planta comercial de Bossòst

Bossòst, a Aran, apareix al cinquè lloc de la classificació que recull l’amplitud de l’oferta comercial: disposa de mig centenar de botigues, 43,71 per cada mil habitants.

Només 8 pobles superen Vilamòs en renda mitjana

Vilamòs, també a Aran, figura al novè lloc pel que fa a la renda neta mitjana (una vegada descomptats impostos i cotitzacions) per habitant: 24.052 euros en l’exercici fiscal del 2022.

L’enorme parc empresarial de Naut Aran

El cens empresarial situa Naut Aran en el desè lloc de la classificació dels municipis de més de mil habitants: té 287 empreses, 151,37 per cada miler de veïns.

Molts naixements i elevada masculinització

Azanuy-Alins, a la Llitera, presenta la desena taxa de natalitat més alta de l’Estat (33,9 naixements per mil habitants) i Bellver, al Baix Cinca, és el vuitè més masculinitzat amb un 57,59% del cens.