El monestir de Sixena reobre però amb poc art

Les obres d’art de Sixena del Museu de Lleida van tornar a veure ahir la llum després de més de dos anys i mig ocultes pels treballs de rehabilitació del monestir oscenc. Però no totes, el cenobi va estrenar la reforma i la nova exposició amb tot just un terç del centenar de peces traslladades des del Museu de Lleida i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Concretament, un total de 28, 19 d’aquestes procedents de Lleida i 9 del MNAC. La resta segueixen dipositades en un magatzem. Val a recordar que la Generalitat va traslladar primer a Sixena el 2016 poc més de mig centenar de peces procedents del MNAC. L’11 de desembre del 2017, aprofitant la intervenció de la Generalitat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, van arribar al monestir oscenc les 44 obres de l’equipament lleidatà en una polèmica operació amb entrada inclosa al museu de la Guàrdia Civil.

La reobertura del monestir ha tardat prop de tres anys, després que es va tancar a finals del juliol del 2022 per a uns treballs de rehabilitació que es preveia que finalitzessin durant l’any següent, però que finalment es van demorar més d’un any més. El Govern d’Aragó ha invertit 2 milions d’euros per adequar com a museu aquest antic edifici i poder obrir-lo així a les visites a partir d’aquest dissabte (vegeu el desglossament), segons va anunciar el president, Jorge Azcón, durant l’acte institucional de reobertura i presentació de l’exposició, al qual no va assistir cap autoritat política de Catalunya.

L’antiga nau dels dormitoris de les monges acull ara 33 obres originals, sis facsímils de documents sobre la vida i com es regia el monestir i tres vídeos sobre el procés de restauració, la vida de les monges de Sixena (que va abandonar el cenobi l’any 2020) i les pintures murals de la Sala Capitular, que es conserven al MNAC. Al seu torn, el Govern aragonès va assegurar que 21 de les 33 obres d’art han estat objecte d’un procés de restauració en el qual s’ha invertit 80.000 euros.

En aquest sentit, durant els últims anys diversos experts en art han qüestionat i criticat l’estat de conservació de les peces, en un edifici sense les condicions adequades de temperatura i humitat pròpies d’un espai museístic.

El president, Jorge Azcón, va definir la jornada com “un dia històric i especial” per l’exposició de les obres d’art “espoliades” de Sixena, encara que no va ser “un dia redó perquè l’esplendor no serà total fins que els frescos de la coneguda com la Capella Sixtina del romànic no tornin al lloc d’on van ser arrancats i espoliats”. Azcón va afegir sobre aquest punt que espera que el Tribunal Suprem ratifiqui “aviat” les dos sentències dels tribunals aragonesos a favor del “retorn” de les pintures murals del MNAC.

Per la seua part, l’alcalde de Vilanova de Sixena, José Jaime Castellón, va manifestar que la recuperació del monestir dona l’oportunitat de “construir una reconciliació amb els nostres germans catalans, perquè no s’entendria la història d’Aragó i Catalunya sense ar pel monestir de Sixena”.

A partir de dissabte, només amb visites guiades limitades

Després de les actuacions de millora de l’edifici, a partir d’aquest dissabte el públic podrà efectuar una visita conjunta al monestir de Sixena i a l’exposició en un recorregut que comença per l’entrada al cenobi i avança per la sala de Sant Joan Baptista, el pòrtic de l’església, l’interior del temple, la capella que acollia el panteó reial, el claustre, la sala capitular i la nau dels antics dormitoris amb les obres d’art. Les entrades ja es van posar a la venda dimarts at, i les visites seran els dijous a la tarda, els divendres i dissabtes matí i tarda i els diumenges al matí.

Segons va informar el Govern aragonès, només es podrà accedir a través de visites guiades, que duraran uns 40 minuts i en grups d’un màxim de 30 persones. L’entrada general costa 9 euros i la reduïda, la meitat, 4,5. Així, Sixena exhibeix ara en aquest espai climatitzat i a l’interior de vitrines 9 obres procedents del MNAC i 19 que formaven part de la col·lecció del Museu de Lleida, com les tres caixes sepulcrals del segle XIV i quatre fragments del retaule de Santa Anna, de l’escultor Gabriel Joly, uns relleus d’alabastre que van sobreviure a l’incendi que va cremar el monestir l’agost del 1936.