LLENGUA FERMA
Una nova seu per al CNL de Lleida

UNA BONA CADIRA - CNL
El at 6 de maig es va signar el Pacte Nacional per la llengua amb la voluntat d’aturar el decreixement que ha patit el català en els darrers 20 anys. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar que “la llengua és la columna vertebral de la nació”, i per això el Pacte hi destina 225 milions d’euros. Els tres vectors principals a què aniran destinats aquests diners són l’ensenyament, la cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
En aquest article, per la part que ens afecta, ens centrarem en el darrer de tots, el NL, al qual s’adjudica el paper capital de transmetre la llengua a les persones adultes que arriben a Catalunya. En aquest sentit, la demanda no para de créixer. La mostra la tenim al nostre CNL de Lleida. En la darrera matrícula del mes de març, les sol·licituds d’inscripcions van duplicar les de l’any anterior. Amb les xifres a la mà, podem dir que vam haver d’apuntar més de 300 persones en llistes d’espera. Sortosament, i gràcies al Pla de xoc que el at 25 de març aprovava la Conselleria de Política Lingüística, la injecció de recursos ens ha permès eixugar aquestes llistes i iniciar aquest nou trimestre amb 12 cursos més dels que hi havia previstos en un principi.
Però alerta: si el nostre centre augmenta el cos docent i l’alumnat, resulta palmari que hi ha d’adaptar les infraestructures. La nostra seu, situada en un bloc de pisos del carrer del Governador Montcada, només disposa de dues aules. Per aquest motiu professorat i alumnat s’han de desplaçar a altres centres educatius o entitats per poder atendre la demanda. Actualment, dels 37 cursos que s’ofereixen en modalitat presencial a Lleida, 17 s’han de dur a terme fora del CNL. L’espai és el mateix que hi havia als inicis del NL i la infraestructura no s’adequa a les necessitats del s. XXI. Així mateix, els nostres programes de dinamització lingüística (Voluntariat per la Llengua, clubs de lectura, tertúlies...) tampoc no es poden desenvolupar a la nostra seu per manca d’espai. En definitiva: aquest article és una crida a l’istració pertinent perquè doti la ciutat d’un Centre de Normalització Lingüística adequat i digne. Si volem que la bona voluntat política esdevingui una realitat, cal que avancem tots en la mateixa direcció. Per tant, si ja no queden excuses per impulsar la llengua, urgeixen condicions òptimes per garantir resultats òptims.