Un petit... i gran projecte

Una petita ONG és l’artífex d’un gran avanç en matèria sanitària i educativa al poblat de Gambasse, a Guinea Bissau (Àfrica). La seva ajuda humanitària a la zona va començar fa més de dos dècades amb la creació d’una primera aula escolar per a vuit infants, que actualment s’ha convertit en una escola amb 860 alumnes. El projecte ha disposat de la col·laboració puntual de professionals procedents de Lleida

L’any 2012, quan l’informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament recordava novament al món que la meitat de la població de Guinea Bissau vivia en situació d’extrema pobresa, el metge i odontòleg Norberto Manzanares i la professora Núria Taboada, naturals del Prat de Llobregat i de Barcelona, respectivament, van emprendre el seu viatge cap a aquest país africà amb el propòsit de millorar la vida dels habitants. La parella barcelonina va fer aquest trajecte mitjançant l’ONG Silo –organització que ofereix ajuda humanitària des de fa una mica més de dos dècades– després de conèixer un dels membres fundadors (Félix Perales) en un acte benèfic per a la causa. El seu primer destí va ser el poblat de Gambasse, que actualment té uns 200 habitants. 

“Un immigrant va guiar els fundadors de l'ONG fins a aquesta zona del país ara fa uns 23 anys. Ells van veure la pobresa que hi havia i van considerar que l’única solució a llarg termini per revertir-hi la situació era l’escolarització dels infants. Així, van crear la primera aula al poblat. Tant jo com la Núria vam arribar a Gambasse farà una mica més d’una dècada i estem plenament involucrats en els treballs de millora que s’hi fan”, recorda Manzanares. 

De fet, el metge és president de Silo des de fa quatre anys. “Som una ONG que tot i ser petita fa una ajuda extraordinària a les comunitats d’aquesta part d’Àfrica. Des de la nostra arribada a Gambasse el canvi ha sigut impressionant tant en l’àmbit educatiu com sanitari. Vam començar amb una sola aula i en l’actualitat ja en tenim 14. Vam començar amb tan sols vuit alumnes i actualment hi ha una escola que ja n’educa 860”, afirma. Part dels estudiants venen de la multitud de poblats que se situen al voltant de Gambasse i alguns caminen diverses hores per arribar-hi. “Els alumnes que considerem que són capaços d’assolir els estudis universitaris els enviem a la capital del país, on els paguem la seva formació i els fem un seguiment, assegurant- nos que el seu comportament com a estudiants sigui exemplar. No són gaires els joves que aconsegueixen el nivell per obtenir una llicenciatura. La resta intentem que vagin a Bafata, que és un poblat més gran a 8 quilòmetres de Gambasse, on poden aprendre un ofici, sempre que ells ho desitgin”, indica. 

Així mateix, el president de Silo remarca el treball constant per a la millora sanitària dels habitants de la zona. “El nostre dispensari mèdic visita gratuïtament cada setmana 150 persones sense recursos. També intentem que les persones que requereixen un tractament quirúrgic no hagin de pagar el cost d’aquest. Això facilita que els pacients es visitin més sovint, per la qual cosa podem diagnosticar molt abans les possibles patologies o tumors”, valora. “A més, tant els professors de l’escola com els infermers són nadius, ajudant-los a tenir un lloc de feina”, afegeix. 

El president de l’ONG detalla que un dels seus principals projectes és aconseguir l’apadrinament d’infants de famílies que no poden pagar l’escola. Un altre dels seus propòsits és evitar l’alta mortalitat infantil que es produeix per desnutrició quan els pares no disposen dels recursos per adquirir els aliments necessaris per als seus fills. També van començar l’any at, i continuen enguany, una campanya d’higiene femenina per evitar que les nenes es perdin hores de classe quan tenen el període menstrual. Cal destacar també que el seu dispensari mèdic s’ha convertit en un centre de referència per al ministeri de Sanitat de Guinea Bissau, fet que facilita que molts infermers es desplacin fins a la zona de Gambasse per vacunar infants o dones embarassades quan es requereix. 

Aquests serveis escolars i sanitaris han estat i són possibles gràcies al finançament obtingut amb compromís. Els responsables del projecte segueixen al peu del canó a la zona després de dos dècades de treball. les donacions i els apadrinaments d’infants per part de fundacions com Nuria García o Grupo Petit, entre altres. “Cada mes podem pagar el sou a trenta professors i a cinc sanitaris. Això no és fàcil, però ho hem aconseguit gràcies al control precís de les ajudes que rebem”, diu Manzanares, que destaca també el treball de la seva dona (docent), Félix Perales (tresorer), María Ángeles Sanz (secretària) i Diana Campo (vicepresidenta).

Col·laboració des de Lleida

Lana Kovacevic, professora i investigadora al Departament d’Expressió Musical de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida (UdL), juntament amb el seu marit i músic, Enric Ribalta, van conèixer el treball de l’ONG Silo el 2023. Cap dels dos va dubtar ni un moment a l’hora d’oferir-los la seva col·laboració i van impulsar un projecte educatiu a través de la música a Gambasse.. 

“Des de sempre m’ha interessat el benefici que aporta la música a la societat i als col·lectius en risc d’exclusió social. Gràcies a la UdL vaig tenir l’oportunitat de liderar i participar en diferents projectes en els quals la música esdevé una eina de transformació social a l’Àfrica (Gàmbia, Guinea Bissau) i a l’Amèrica del Sud (Paraguai), entre d’altres”, valora Kovacevic. 

En el cas concret de Guinea Bissau, la professora explica que la seva iniciativa es va materialitzar durant el gener de 2024 gràcies al finançament del Departament de Cooperació i Solidaritat de la universitat lleidatana. “A Gambasse no tenen la música com a matèria integrada en l’escola de primària i secundària i la vam voler incloure com a eina innovadora i punt d’unió entre els integrants del projecte, tant alumnes com professors. Vam pensar que elaborar una batucada amb materials reciclats era una manera de reutilitzar i, alhora, fer música plegats. Vam treballar de manera lúdica i també rítmica, ja que els africans ens donen moltes voltes. Tenen molt talent per a la música. Això ja ho vaig experimentar en el primer projecte que vaig dur a terme a Gàmbia. Sempre he pensat que nosaltres som els qui tenim els rellotges, però són ells qui disposen del temps i, per tant, podem aprendre’n tant... ”, expressa la docent. 

Una vintena d’alumnes d’entre 10 i 14 anys van formar part de la batucada, que també volia fomentar la igualtat de gènere. “Això va ser molt important en aquesta formació, ja que la igualtat entre homes i dones també és un dels objectius educatius més importants de l’ONG des que van inaugurar l’escola d’infantil, primària i secundària. En la batucada també van participar alguns docents, així que va ser una formació musical amb molta diversitat”, comenta Kovacevic. 

La professora considera que “tothom té dret a gaudir de la música, i considero que és una eina molt poderosa de comunicació. Tots ens comuniquem d’una manera o d’una altra, ja sigui cantant, ballant, entre d’altres... Crec que el projecte va aportar als alumnes la possibilitat de comunicar-se de manera universal així com un aprenentatge en la matèria”. “De fet, quan vam arribar a casa després de tornar de Gambasse, ens va arribar un vídeo que mostrava la batucada que havíem format amenitzant una graduació escolar. Per a mi va ser una gran satisfacció”, celebra. 

“Com totes les experiències que he viscut a través de la cooperació internacional, aquesta va ser també molt enriquidora en l’àmbit personal i professional. Tothom hauria de poder col·laborar activament en alguna ONG, ja que aportes molt a diferents persones, però tu també t'emportes un enriquiment personal que no té preu. En un futur tinc pensat fer altres projectes similars en els quals la música esdevingui una eina de comunicació universal”, preveu. 

A finals del desembre at, el metge Norberto Manzanares i les professores Núria Taboada i Lana Kovacevic es van retrobar al Castell de Concabella, als Plans de Sió (la Segarra), amb motiu de la conferència i exposició fotogràfica Ajuda humanitària a Guinea Bissau. L’acte que va acollir la fortalesa medieval va servir per fer difusió del treball sanitari i educatiu fet al poblat de Gambasse. “La conferència va resultar molt interessant perquè vam compartir les tasques que porta a terme l’ONG Silo i, també, es va parlar dels apadrinaments i altres projectes actuals de l’organització. Donar a conèixer les iniciatives que fan és una tasca molt important per a la societat actual”, diu Kovacevic. 

Pobresa

El president de l’ONG Silo lamenta que Guinea Bissau continua submergit avui dia en una pobresa extrema, per la qual cosa “nosaltres continuem treballant, especialment en els àmbits de l’educació i de la sanitat, com a principals mitjans perquè les futures generacions puguin afavorir el desenvolupament del país”. 

En aquest sentit, Manzanares afegeix que l’estabilitat dels habitants dels poblats “depèn enormement del govern i dels preus mí nims que estableix per a l’anacard, que és la seva principal font d’ingressos. Quan l’istració no estableix aquests imports de compra, els intermediaris els redueixen i submergeixen la població en la misèria, com ha at l’últim any. Això provoca que la desnutrició i les malalties es disparin d’una forma alarmant”, lamenta. 

Amb tot, l’ONG Silo i els docents refermen el seu compromís per al projecte que van començar fa més de dos dècades.