Castellers de Lleida: un castell que continua creixent després de 30 anys
La colla compleix trenta anys amb bones perspectives de futur
Membres. La colla lleidatana va començar amb una vuitantena de persones i trenta anys després ja són més del doble. - AURELI TEIXIDOR
Aquesta és la història d’un castell que va començar a construir-se la primavera del 1995 a Lleida. La base de la construcció va ser sustentada inicialment per la il·lusió d’una vuitantena de persones que, amb força i perseverança, van fer front als entrebancs per consolidar una estructura ferma i ampliarla progressivament fins avui dia. Però no es tracta d’un castell de pedra, sinó humà. Parlem dels Castellers de Lleida, que la temporada ada van acariciar el cel i, recentment, han complert trenta anys d’història, amb la previsió de continuar alçant-se en espais emblemàtics d’arreu mitjançant la motivació i experiència dels seus membres, un bon relleu generacional i la incorporació d’eines digitals per facilitar el seu funcionament i ser més eficients.
Farà trenta anys, el barri de Pardinyes de la capital del Segrià va acollir una reunió destinada a crear una colla castellera a la ciutat promoguda per part de la delegació de Cultura, mitjançant la figura d’Eugeni Nadal, amb la col·laboració del president de l’associació de veïns (Orvepard), Jacinto Pernia, i la participació del llavors regidor Antoni Llevot, així com de membres d’altres colles del país que, per motius laborals, es trobaven vivint a Lleida. La trobada va ser l’embrió que va derivar en la creació dels Castellers de Lleida el març del 1995. L’acta fundacional està formada per 85 persones. “Totes vam aportar el nostre temps, motivació i il·lusió en el projecte, però és de rebut destacar figures com l’Andreu Pérez, primer cap de colla, juntament amb Vicenç Jové, primer president, que amb Josep Maria Pascual, Fito i Pau Oliva van liderar el repte de sumar Lleida al món casteller i fer comunitat a través d’aquesta activitat tan arrelada al país”, rememora Mònica Aguilera, que tenia 16 anys quan es va començar a gestar la colla. Ella va ser també una de les membres fundadores de l’entitat i s’ha convertit en la primera dona que la presideix.
Els primers assajos. Van tenir lloc amb gran il·lusió el 1995 a la seu de l’organització de veïns de Pardinyes.
La colla va gaudir de l’impuls necessari per iniciar els assajos i carregar un primer pilar de quatre en una actuació amb altres colles del país a Pardinyes el 1995, seguida d’una actuació a Agramunt la tardor del mateix any. “La gent tenia curiositat, venia a veure’ns i, a poc a poc, s’hi va anar implicant”, comenta. Els castellers van buscar l’assessorament d’experts en la matèria per anar creixent i superar els entrebancs habituals quan s’inicia un projecte, com la manca d’una seu per assajar. “Vam patir per trobar espais d’assaig, i vam recórrer diferents pavellons esportius fins a arribar a l’antic convent de Santa Clara. Havíem de buscar recursos materials i humans per consolidar una pinya segura i suficient per als castells que anàvem assolint. Tot i això, la resposta de la societat lleidatana i dels pobles del voltant va ser molt positiva”, explica Aguilera.
Evolució
Amb el pas del temps, els castellers van consolidar-se tant en nombre de membres com d’actuacions. En aquest sentit, una de les primeres fites que es destaca des de l’entitat és la consecució del primer 4 de 7, només un any després de la formació, “ja que simbolitzava l’inici real de la nostra trajectòria castellera”, diu la presidenta. “Un altre moment important va ser descarregar la torre de 7, un castell que ens havia costat molt i que representa un abans i un després per a nosaltres, juntament amb el primer castell de 8 el 2000, que ens posava en el panorama casteller. Però, evidentment, una altra fita a destacar seria la primera torre de 8 amb folre el 2008, ja que la tècnica requerida i la quantitat de gent necessària per bastir la construcció és elevada i dona una idea del nostre nivell en aquell moment”, valora.
Un dels primers castells de la colla a la plaça Paeria de Lleida.
Al llarg d’aquestes últimes tres dècades d’història, els Castellers de Lleida han pogut alçar els seus castells en espais emblemàtics de poblacions d’arreu de Catalunya, deixant instantànies per al record en jornades celebrades a la catedral de la Seu Vella, a Taüll (Alta Ribagorça) o davant la Sagrada Família a Barcelona a principis de segle. En aquest sentit, la colla celebrarà el seu trentè aniversari amb un calendari ple d’actuacions, actes i també viatges tant pel país com a l’estranger.
Els Castellers de Lleida han pogut fer els seus castells en espais emblemàtics d’arreu del país.
“Vam començar la temporada amb una actuació al barri de Pardinyes, al local d’Orvepard, tornant a les nostres arrels i descobrint una placa commemorativa al pati d’assaig. També estem organitzant una diada commemorativa amb la participació de colles padrines i fillols. Tenim previst viatjar a París per acompanyar els nostres fillols, els Castellers de París, en la celebració del seu desè aniversari. També viatjarem al País Basc per compartir plaça amb la nova colla en formació Castellers d’Euskal Herria, que són els nostres nous fillols. A més, tenim previstes actes socials i culturals oberts a tota la ciutadania: exposicions, tallers, concursos fotogràfics... i alguna activitat sorpresa”, detalla Aguilera.
Els membres
Inicialment, els Castellers de Lleida disposaven d’una vuitantena de membres, i actualment ja en tenen més de 150 d’actius als assajos setmanals. Un dels seus castellers amb més experiència és l’Enric Domingo, que va néixer l’any 1957 i que va començar a formar part de la colla ara farà 29 anys. “No soc el membre més veterà dels que estem en actiu, però m’hi atanso. Considero que vaig començar la meva vida castellera força tard, però sempre m’ha il·lusionat. M’incorporo a la colla el 1996, un any després de la seva fundació i gràcies a l’emoció pels castells que respiraven les meves filles, la meva dona i jo mateix. La meva entrada a la colla fou com una abraçada i un món per descobrir ple d’activitats”, recorda Domingo.
La colla lleidatana va començar amb una vuitantena de persones i trenta anys després ja són més del doble.
“No solament fem castells. M’hi trobo més que bé, com la vida mateixa, amb alegries i algun disgust, però sempre amb la il·lusió de superar els entrebancs. No és una segona família, però s’hi acosta força”, explica Domingo, que valora l’aprenentatge que li ha aportat l’experiència com a casteller. “No hi ha res com aprendre a confiar en els companys, i una colla castellera és el millor lloc per fer-ho i, alhora, ar- ho bé. També valoro la continuïtat i la quantitat de bons amics, tant dins com fora de la colla, i coneguts que m’ha donat i em continua donant l’activitat”, valora l’experimentat casteller, que de la seva llarga trajectòria també realça “els castells aconseguits, com el primer de vuit descarregat, el primer folre, els concursos en què hem participat, les places castelleres tradicionals, les actuacions a l’estranger i formar part d’una de les associacions estimades pels lleidatans”.
Agramunt. Una de les poblacions on els Castellers de Lleida van començar a consolidar les seves actuacions
Per Domingo, “un castell nou és sempre una bona fita, una plaça nova; una invitació, un casteller que comença; una il·lusió, el fet de saludar castellers d’altres colles; un retrobament, la canalla que puja per primer cop; una aventura i embadalir el públic, fruir de l’activitat i ar- ho bé; un objectiu”, expressa.
Trenta anys molt ben portats
Els Castellers de Lleida celebren el seu 30è aniversari en un estat de salut molt bo. “Som una colla consolidada, amb relleu generacional assegurat avui dia, compromesa amb la societat lleidatana i amb ganes de continuar creixent, tant en l’àmbit tècnic com humà. En aquest sentit, hem guanyat solidesa tècnica, hem professionalitzat alguns aspectes de l’organització i hem aconseguit que siguem un espai intergeneracional, inclusiu, igualitari i molt arrelat a la ciutat”, afirma la presidenta. Prova palpable d’això és l’any at, en què la colla va completar “una temporada èpica, recuperant la torre de 8 amb folre després de dotze anys. Vam estrenar castells amb un gran nombre de castellers, com el 7 de 8, que ens dona una idea del nivell tècnic adquirit.
Els castellers venen de completar un gran any, amb l’actuació triomfal al concurs de Tarragona, i esperen mantenir aquesta línia.
També cal destacar que vam guanyar la jornada de dissabte del XXIX Concurs de Castells a Tarragona i, per arrodonir l’any, vam rebre el premi a la Millor Colla del 2024 en la 18a edició de la Nit de Castells a Valls”, celebra. Altrament, la colla ha incorporat en el seu dia a dia una aplicació digital que els permet gestionar l’assistència als assajos i actuacions de manera molt més eficient. Concretament, els castellers poden confirmar l’assistència a les activitats i això facilita l’organització. “Sabem quina pinya podrem muntar, quines posicions cal reforçar i podem planificar millor les proves. A més, ens ajuda a fer seguiment individualitzat, especialment de la canalla, i fomenta la comunicació interna. És una eina que ens aporta eficiència i ens fa guanyar temps i seguretat. Al tenir les pinyes preparades i consultables pels membres, agilitzem el procés de tancar-les i que tots sàpiguen quin és el seu lloc al castell”, valora Aguilera. Per la seva part, Domingo considera que les noves eines digitals “ja han irromput i sempre ajuden: comunicació, informació, arxius, estratègies, dades, imatges, controls...”
Relleu generacional
Per a la bona evolució dels Castellers de Lleida és imprescindible la canalla i el jovent. Una de les castelleres més novelles és l’Eder Carràs, nascuda a Lleida el 1996, just quan Domingo s’incorporava a la colla. Des de petita li havia cridat l’atenció el món casteller, però no va poder endinsar-s’hi fins que va ser adulta, gràcies a una amiga seva.
Presidenta i novella. La Mònica Aguilera (esquerra) és la primera dona que presideix l’entitat. L’Eder (dreta) és una de les castelleres de la colla més novelles
“Jo fa poc que formo part dels Castellers, però l’aprenentatge és molt gratificant. Hi ha gent que en sap molt i quan has de fer alguna cosa nova sempre hi ha algú que t’ho explica i t’ajuda a fer-ho al millor possible. Si les persones més experimentades em diuen que faci alguna cosa és perquè creuen que puc fer-la. Jo me’n refio i ho faig perquè crec que és la millor manera de prosperar. Comprovar que soc capaç de fer coses que mai hauria imaginat fer, entre altres aspectes, és el que fa que em vulgui quedar a la colla”, comenta Carràs.
Finalment, la Nura Pardo, d’11 anys, és una altra de les membres cridades a garantir el relleu generacional. S’hi va apuntar després que la seva germana li recomanés sumar-se a l’experiència, i ara s’ha convertit en la seva segona família. “Conec tota la colla i em fan sentir tan bé com a casa. He après que les coses només surten treballant-les. Vaig a cada assaig molt contenta i, quan veig les meves amigues i la gent amb qui em porto bé, em poso encara més contenta”, celebra. Però una de les reflexions més importants que fa aquesta petita castellera és: “Pel que fa a mi, em quedaria a la colla fins que em cansés, que espero que sigui d’aquí a molt temps”.
