Òpera a les venes: el canal d’Urgell es converteix en música i emoció a la Llotja de Lleida

La construcció del canal d’Urgell va suposar un miracle que va transformar la plana de Lleida. Ara, la seva història es pot veure, escoltar i sentir gràcies a un projecte –també colossal– amb segell lleidatà: Òpera a les venes. Si la infraestructura hidràulica va ser eminent per a l’activitat agrícola i econòmica, aquest espectacle musical promet ser-ho també per a l’àmbit cultural de Ponent. Es tracta d’una producció innovadora que combina amb precisió metòdica diferents disciplines, posant damunt la taula la història de les nostres terres i reivindicant-ne el talent musical i artístic. El at 27 d’abril vam tenir el privilegi d’assistir a l’estrena a la Llotja de Lleida, d’on vam sortir amb òpera a les venes.

Desenes de persones s’amunteguen a l’accés a la sala Ricard Viñes de la Llotja de Lleida per assistir a l’estrena d’Òpera a les venes. En l’ambient es palpa il·lusió, curiositat i ganes per conèixer com música, dansa, teatre i audiovisual conflueixen sobre un escenari per relatar una història colossal; la construcció del canal d’Urgell. La porta de la sala s’obre i el públic s’hi endinsa amb vehemència com l’aigua de la infraestructura hidràulica ho ha fet durant dècades en els camps de cultius de Ponent. Entre les persones que donen la benvinguda als assistents hi ha una de les representants de les entitats que s’han aliat per impulsar l’espectacle: la presidenta de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol. Ella ens recorda que el projecte se celebra coincidint amb els 60 anys de la concessió de la titularitat dels canals a la Comunitat General de Regants i s’origina quan “des de la Fundació vam sentir la necessitat de fer alguna cosa gran que ens expliqui com a terra rica en història, cultura i talent, i en una trobada amb altres fundacions culturals lleidatanes vam detectar la necessitat de treballar en xarxa per poder optar a projectes ambiciosos”. “L’espectacle vol donar a conèixer i, sobretot, fer sentir què va ser, és i ha de ser el canal d’Urgell per a tots nosaltres, i posa sobre l’escenari el talent de les nostres terres per explicar amb sentiment la nostra història”, indica. Just al costat de Pedrol es troba una altra de les persones que han fet possible aquesta producció: el director executiu de la Fundació Orfeó Lleidatà, Xavier Quinquillà. El cor de l’entitat és resident a la Llotja de Lleida. “Fa temps que busquem generar nous formats dins de l’àmbit del camp coral per connectar amb nou públic i aprofitar l’espai que ofereix la Llotja”. En aquest sentit, Quinquillà recorda espectacles com Immortal de l’any at. Respecte a Òpera a les venes, afirma que ha esdevingut “el projecte capital enguany en l’àmbit coral de l’entitat, essent per la seva dimensió, la producció més gran i més complexa que hem fet”. Així, la Llotja està a punt de gaudir d’un gran regal amb motiu del seu 15è aniversari. I en aquest gran esdeveniment no podia faltar una altra entitat cultural referent com és l’Orquestra Julià Carbonell (OJC). Mentre recordàvem l’origen i propòsits de l’espectacle, el públic ja ha ocupat els seus seients. Sonen els primers aplaudiments quan apareixen a escena els integrants de l’orquestra, que se situen al seu lloc i deixen pas a fileres de cantaires que s’enfilen darrere seu. Semblen inacabables... conto centenars de persones. “L’orquestra està formada per uns 60 membres i també hi ha 180 cantaires aproximadament”, precisa el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà, Pol Pastor. “Es tracta d’un cor intergeneracional, amb edats que van dels 18 als 80 anys, que és l’essència de la música coral a Ponent, amb representants de les comarques que rega el canal d’Urgell. Tot i que tenir tanta gent damunt l’escenari suposa una logística important, volíem que fos una obra magna, tal com ho va ser la construcció de la infraestructura hidràulica”, afirma. Els aplaudiments del públic no han cessat, però s’aturen momentàniament. Esperen que aparegui el mestre. Apareix. Pugen els decibels a la sala per a rebre Xavier Pagès-Corella, que dirigirà el seu primer concert com a director de l’Orquestra Julià Carbonell (OJC). “Per narrar la història del canal d’Urgell hem escollit l’òpera, un dels mitjans musicals més potents que tenim a l’abast, no només per la seva força expressiva sinó també perquè és una música que el públic coneix i que fàcilment connecta amb les seves emocions més profundes”, afirma Pagès-Corella. “A més, l’òpera és una forma d’expressió de gran format que lliga perfectament amb la magnitud de l’obra de la infraestructura hidràulica, un dels projectes més espectaculars de la història de l’enginyeria. Hem buscat aquells atges del gènere musical que pel seu argument o context tenien ressonàncies amb el relat de la construcció del canal”, indica. “Quan la música i les paraules s’uneixen, el poder expressiu es magnifica i es poden arribar a explicar històries d’una manera que ni la música ni la parla podrien aconseguir per separat. Això és el que ofereix Òpera a les venes; música i paraules al servei d’un relat únic a la història del nostre país que no tothom coneix i que cal donar a conèixer arreu”, expressa. La base del projecte és el llibre Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal, del periodista i escriptor balaguerí sc Canosa, un geni a l’hora de convertir lletres en frases per al record. El guió adaptat per a l’espectacle l’ha elaborat la bellvisenca Berta Lacruz de Kionalia Project, productora que s’encarrega de la part audiovisual. “Ha estat tot un repte perquè s’havia d’explicar la història dels canals d’Urgell amb un gran component artístic o poètic, a la vegada que s’ha d’entendre molt bé el contingut. D’aquesta manera, s’ha buscat un relat que jugui amb ritmes, repeticions i un to poètic, i que encaixi amb el sentiment de les peces musicals escollides. El guió havia d’afavorir la resta d’elements, quan normalment és el primer que es planteja i després s’idea com s’uneix tot. En aquest projecte hem treballat coneixent els elements i, per tant, ja sabíem que requeria un estil molt particular, molt artístic, que casés perfectament amb peces operístiques”, detalla Lacruz. Els protagonistes saluden al públic i aquest els correspon amb forts aplaudiments. Tothom es posa a lloc. Això està a punt de començar. En breu sabrem com diferents disciplines lliguen en aquest espectacle. Un primer vídeo dona el tret de sortida i ens connecta amb la part esquerra de l’escenari, on apareixen Santi Serratosa i Jana García, que s’asseuen en una taula de fusta sobre la qual escampen sorra. Són els encarregats de la percussió corporal. Un metrònom sona i dona pas a la primera peça: A les estepes de l’Àsia central, d’A. Borodin. Un minut després se superposa a la melodia una veu que sona amb determinació: Tendim a oblidar les més grans històries, però el temps recorda. Recorda una Catalunya sense el seu pulmó. Una plana sense vida fins que el gran somni es va fer realitat. Aquesta és la història d’un miracle. És el primer fragment de text que l’actriu lleidatana Begonya Ferrer, part activa de la companyia Zum-Zum Teatre, pronuncia per introduir- nos en la història de superació i transformació més gran de casa nostra. “Faig de fil conductor entre l’orquestra, el cor, la solista i els artistes de percussió corporal”, explica. “És un repte diferent perquè no interpreto un personatge de ficció sinó que faig de pont entre la música i la narració mantenint un equilibri entre rigor històric i emoció. L’espectacle combina disciplines molt diferents que, a més, impliquen la participació d’una quantitat de gent a escena molt més gran del que és habitual en els projectes escènics amb què acostumo a treballar. És un dels punts que trobo més enriquidor personalment”, diu. La lectura, la música i la percussió corporal es combinen amb respecte i precisió metòdica per fer avançar el relat. “Vam haver de decidir en quants i quins llenguatges volíem explicar la història del canal”, explica Dani Coma, director escènic. “El llibre de sc Canosa va ser el punt de partida, però jo volia que el públic no només escoltés la història, sinó que la veiés i que, fins i tot, en pogués sentir el so: l’aigua, la feina al canal, els pics i les pales... i vam decidir incorporar Santi Serratosa i Jana Garcia, amb la seva percussió corporal, i portant a escena el que fins ara només havíem vist en fotografies o vídeo. Hi hem de sumar l’orquestra i els solistes. Tots aquests llenguatges al servei de la història: vídeo, imatge, música, so i els quatre elements; l’aigua, terra, sol i vent”, expressa Coma. Farà mitja hora de l’inici del repertori quan una nova veu irromp a la sala com el poderós cabal d’un riu ho fa en la terra. És la mezzosoprano lleidatana Marta Infante; prova palpable del que significa portar l’òpera a les venes. El seu excels cant remou emocionalment la sala del teatre i la porta a una nova dimensió musical. L’espectacle avança i sonen un recull d’obres d’autors coetanis a la construcció del canal amb grans cors d’òperes de Verdi, Saint-Saëns –emocionant Mon coeur s’ouvre à ta voix– o Puccini –majestuós Cor de boca closa–. Brilla amb llum pròpia una peça feta expressament per a l’ocasió pel jove i talentós compositor lleidatà Bernat Giribet, basada en els Goigs a la Verge del Remei de Lluís Millet. Quan encara estem apreciant el darrer cant i so dels instruments sonen amb una força desbocada els aplaudiments del públic a la sala. S’ha acabat, però tots els presents sentim l’òpera a les venes. “Volem conscienciar la societat de la importància de l’aigua, l’agricultura, la ramaderia i, sobretot, de l’actualitat que vivim als Canals d’Urgell, un moment d’impàs cap a la modernització que ha de suposar assegurar el recurs per poder continuar produint per a un país, Catalunya, que necessita tenir sobirania alimentària”, diu la directora de la fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol. En aquest sentit, el fet que la infraestructura hidràulica disposi d’un espectacle propi “significa la possibilitat de fer arribar la seva història i el seu missatge a persones i espais on normalment és difícil fer-ho. Part de la societat ens va començar a conèixer per culpa de la desgràcia de la sequera i ara volem que ens coneguin per la força del projecte de futur que s’està treballant amb força i coratge”, comenta. 

Talent a les venes 

Òpera a les venes, més enllà de narrar la història d’un miracle, és un gran aparador del potencial artístic de Ponent. “Tenim un talent i una capacitat de producció impressionant i, a més a més, un teatre, el de la Llotja, entre els millors de Catalunya. Esperem que amb aquest espectacle tot això quedi palès”, indica Pedrol. Per la seva part, Quinquillà, director executiu de l’Orfeó Lleidatà, valora que “l’espectacle és una gran oportunitat per reivindicar la ciutat i Ponent com una potència cultural i artística a escala nacional, així com per projectar equipaments que haurien de ser referencials des del punt de vista productiu i creatiu, com el Teatre de la Llotja”. Així mateix, la veu de l’obra, Begonya Ferrer, assenyala que “l’espectacle realça el talent local des de l’inici. D’alguna manera, reivindica la qualitat artística de Lleida i apropa al públic la nostra història d’una manera innovadora i emotiva”. 

Itinerari 

Òpera a les venes s’adaptarà per arribar a quatre espais emblemàtics de comarques regades pel canal. Diumenge at estava programat al teatre Foment de Juneda. L’1 de juny preveu celebrar-se al Teatre L’Amistat de Mollerussa; el 7 de juny al Teatre Armengol de Bellpuig i el 8 de juny a la sala 1 d’Octubre de Ponts. Està previst que pugui viatjar també fins al Palau de la Música Catalana de Barcelona l’abril del 2026. L’espectacle té el de la Diputació de Lleida-IEI i la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini d’empreses de Ponent. Als webs dels Canals d’Urgell i l’Orfeó Lleidatà es pot consultar més informació sobre l’esdeveniment i la venda d’entrades.