SEGRE

Dos de cada tres lleidatans veuen difícil adquirir un habitatge, segons un estudi

El II Baròmetre de l’Habitatge revela que el 65% dels lleidatans està preocupat per l’accés a l’habitatge, amb els joves i famílies nombroses com a col·lectius més afectats

Habitatges en construcció.

Habitatges en construcció.David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

SEGRE REDACCIÓ
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La crisi de l’habitatge colpeja amb força els lleidatans, segons revela el II Baròmetre de l’Habitatge elaborat pel Grup Mutua Propietarios. Un 65% dels ciutadans de Lleida contempla "amb incertesa" la seua capacitat per accedir a un habitatge en el futur, ja sigui en règim de lloguer o compra. L’estudi revela que un 35% dels enquestats es declara "bastant preocupat" per aquesta qüestió, mentre que un altre 30% es mostra "molt preocupat", evidenciant la gravetat d’una problemàtica que afecta especialment joves i famílies nombroses.

Les dades de l’informe, basat en una enquesta a 2.300 persones a tot el territori nacional, posen de manifest que la situació immobiliària a Lleida genera un profund malestar entre la població. Els joves d’entre 18 i 24 anys constitueixen el grup més pessimista, amb un 77% expressant preocupació pel seu futur habitacional. Els segueixen de prop les famílies nombroses, on el 75% manifesta inquietud. Paral·lelament, dos terceres parts dels lleidatans consideren "contraproduents" les actuals polítiques públiques en matèria d’habitatge, assenyalant que no contribuiran a reduir els preus tant de lloguer com en compra.

Quant a les perspectives per a 2025, el panorama no convida l’optimisme. El 35% dels enquestats a Lleida pronostica que els preus immobiliaris s’incrementaran entre un 5% i un 10% durant aquest any, mentre que un 21% anticipa augments encara majors. En contrast, amb prou feines un 9% confia que els preus es mantindran estables. L’especulació (42%) i l’escassetat d’habitatge (32%) són identificades com les principals causes de l’escalada de preus segons els participants en l’estudi.

Factors que agreugen la crisi immobiliària a Lleida

La situació del mercat immobiliari a Lleida s’emmarca en un context més ampli de dificultats d’accés a l’habitatge que afecta tot el territori espanyol. L’estudi del Grup Mutua Propietarios assenyala diversos factors com a desencadenants d’aquesta problemàtica que afecta especialment a determinats col·lectius.

L’especulació immobiliària emergeix com el principal factor segons el 42% dels enquestats. Aquest fenomen, caracteritzat per la compra d’immobles amb finalitats exclusivament lucratives i no habitacionals, contribueix a unflar artificialment els preus. D’altra banda, un 32% dels participants apunta a l’escassetat d’habitatge disponible com a element determinant en la pujada de preus, generant un desequilibri entre oferta i demanda que tensa el mercat.

El panorama es complica encara més quan s’analitza l’efectivitat de les polítiques públiques. Un contundent 66% dels lleidatans considera que les mesures adoptades per les istracions no només no estan alleujant la situació, sinó que resulten "contraproduents". Aquesta percepció ciutadana posa en qüestió l’eficàcia de les iniciatives governamentals per garantir l’accés a un habitatge digne.

Col·lectius especialment vulnerables davant de la crisi habitacional

El II Baròmetre de l’Habitatge identifica clarament quins grups poblacionals pateixen amb més intensitat les conseqüències de la crisi immobiliària a Lleida. Els joves d’entre 18 i 24 anys encapçalen aquest rànquing de vulnerabilitat, amb un 77% manifestant preocupació per la seua capacitat per accedir a un habitatge.

Aquesta dada resulta especialment alarmant si considerem que es tracta de persones en edat d’emancipació o que estan iniciant el seu projecte vital independent. La dificultat per accedir a un habitatge pot traduir-se en retards en l’edat d’emancipació, impossibilitat de formar noves famílies o sobreendeutament per poder fer front als elevats costos.

Les famílies nombroses constitueixen el segon col·lectiu més afectat, amb un 75% expressant inquietud. Per a aquestes unitats familiars, la necessitat d’espais més amplis xoca frontalment amb uns preus cada vegada més elevats, limitant considerablement les seues opcions habitacionals i, en molts casos, forçant-les a destinar percentatges excessius dels seus ingressos al pagament de l’habitatge.

Perspectives per al mercat immobiliari el 2025

L’enquesta revela un panorama poc encoratjador respecte a l’evolució del mercat immobiliari a Lleida durant 2025. Una majoria significativa dels enquestats anticipa increments en els preus, amb diferents graus d’intensitat. El 35% dels participants preveu augments moderats d’entre el 5% i el 10%, mentre que un 21% pronostica pujades encara més pronunciades.

Aquestes expectatives d’encariment contrasten amb la minoria que manté una visió més optimista. Tot just un 9% dels lleidatans consultats considera que els preus es mantindran estables durant el present any. Aquesta percepció generalitzada de contínues pujades alimenta la sensació d’urgència entre els qui busquen accedir a un habitatge, tement que cada retard en la decisió suposi un increment addicional en el cost.

La combinació d’aquests factors —expectatives alcistes, escassetat d’oferta i percepció d’ineficàcia en les polítiques públiques— configura un escenari complex que requereix respostes integrals i coordinades entre tots els agents implicats en el sector immobiliari.

L’estudi del Grup Mutua Propietarios posa de manifest l’escepticisme dels lleidatans respecte a l’efectivitat de les mesures adoptades per les istracions en matèria d’habitatge. Dos de cada tres enquestats consideren "contraproduents" aquestes polítiques, una dada que convida a reflexionar sobre els motius d’aquesta percepció negativa.

Entre les possibles causes d’aquest descontentament podria trobar-se la sensació que les iniciatives legislatives no aborden els problemes estructurals del mercat immobiliari o que fins i tot podrien estar generant efectes no desitjats, com la retirada d’habitatges del mercat de lloguer davant de normatives percebudes com a restrictives pels propietaris.

La falta de resultats tangibles en termes de contenció de preus o augment de l’oferta disponible també podria estar alimentant aquest escepticisme ciutadà cap a l’acció institucional en matèria d’habitatge.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking