Fins a 140 lleidatans van morir en llista d’espera per a una cirurgia el 2024

El 2024 es van fer 22.529 intervencions quirúrgiques als hospitals lleidatans, i a finals d’any hi havia 10.056 procediments en llista d’espera, dels quals el 4,5% estaven fora del termini màxim fixat. L’any at van morir 140 persones, 128 al pla i 12 al Pirineu, que estaven pendents de ar pel quiròfan.

Un total de 140 persones van morir l’any at a les comarques de Lleida mentre es trobaven en llista d’espera per sotmetre’s a una cirurgia. Van ser 128 al pla i 12 al Pirineu, i la majoria tenia pendent una intervenció de cataractes (27 casos), una cirurgia vascular (10 persones) o una operació de retina i iris (7 casos). Així ho va indicar la consellera de Salut, Olga Pané, en resposta parlamentària a una pregunta del diputat de Junts per Lleida Jordi Fàbrega.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) distribueix les operacions quirúrgiques entre les que tenen un “temps màxim d’espera garantit” i les que compten amb un “temps de referència”, segons la urgència. En el primer grup s’inclouen els processos oncològics, amb un termini d’accés màxim de 45 dies excepte els tumors malignes de bufeta i pròstata (60 dies). També hi ha les cirurgies cardíaques valvulars i coronàries (90 dies), així com les cataractes i pròtesis de genoll i maluc (180 dies). La resta de cirurgies compten amb un temps de referència que varia entre els 90, 180 i 365 dies d’espera màxima en funció de la prioritat.

De les 447 operacions que a finals del 2024 havien superat el termini màxim d’espera al pla, 472 eren de referència (menys urgents) i 5 de temps garantit (més urgents). De les 947 que es van practicar al Pirineu, 607 eren de referència (el 64,1%) i 340 de temps garantit (el 35,9%). Pané va assenyalar que 449 dels 10.056 procediments en llista d’espera a finals del 2024 estaven fora de termini, el 4,5%. També va destacar que l’any at es va incrementar l’activitat quirúrgica –un 2,8% al pla i un 2,3% al Pirineu– i es van assolir les 22.529 intervencions en total, alhora que es va reduir el temps d’espera un 3,4% i un 12,7%, respectivament. L’any at va ser de 127 dies de mitjana al pla i de 82 al Pirineu. La consellera de Salut va afirmar que entre les accions que el departament porta a terme en el seu “compromís amb la millora d’aquests indicadors” es troba la distribució de fluxos de pacients quirúrgics entre els hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i la clínica Mi NovAliança, on es redirecciona part de l’activitat. Així mateix, Salut planifica l’activitat anual dels tres hospitals del sistema integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat): el Santa Maria (a Lleida), el comarcal del Pallars (a Tremp) i la Fundació Sant Hospital (a la Seu d’Urgell).

D’altra banda, Pané va respondre a una pregunta formulada per la diputada d’ERC Ester Capella que els CAP de la demarcació comptaven al desembre at amb un total de 335,85 metges de família, dels quals 267,69 eren al pla i 68,16 a l’Alt Pirineu i Aran. Les dades inclouen decimals perquè no corresponen al total de persones físiques actives, sinó a l’equivalent del total de la plantilla que treballa a jornada completa.

Sanitat afegeix malalties en els cribratges a nounats

El ministeri de Sanitat incorpora noves malalties en els cribratges que es porten a terme en els nadons que acaben de nàixer. L’ordre ministerial que va publicar ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) afegeix la tirosinèmia tipus 1 (malaltia del fetge) en la prova del taló que es practica als nounats i també estableix el cribratge de les cardiopaties congènites crítiques.

Així mateix, l’ordre preveu que els majors de 14 anys amb discapacitat igual o superior al 33% tindran garantit l’accés a tractaments d’odontologia conservadora (obturacions i endodòncies) quan, segons criteris professionals, existeixi risc per a la salut bucodental.