Un any i mig d’espera per a l’especialista a Lleida: "No hi ha més que aguantar el dolor"

Esperar, quan es té una malaltia pendent de tractament, s’està convertint en un calvari per a les persones que estan pendents d’una visita a l’especialista a l’hospital Arnau de Vilanova o al Santa Maria. Alguns dels que porten més d’un any en espera relaten la seua experiència i critiquen la demora, en aquest cas per a una primera visita al traumatòleg i a l’oftalmòleg. Els que tenen possibilitats han optat per visitar-se en la privada per alleujar el seu dolor o solucionar les seues patologies. D’altres estan pensant encara si fer-se una assegurança privada. Però tots coincideixen a reclamar més recursos per reduir l’espera.

Ester Cuadrat: "Fa dos anys van tardar nou mesos, però ara és pitjor"

“Des de fa dos anys m’enganxava de l’esquena, el 3 d’octubre del 2024 vaig anar al metge del CAP i em va enviar a la clínica de dolor, però no m’avisaven. La setmana ada, el metge em va dir que a ell li sortia que hi havia dos proves aprovades, però jo no en sé res, no ha arribat cap carta ni res, i m’han dit que podria tardar un any. Així que no sé si mirar-me una assegurança privada, perquè n’avançaré més. La meua parella té una assegurança i en una setmana li donen visites, però a la sanitat pública cada vegada tarda més. El setembre del 2022 em van derivar al traumatòleg i em van donar hora el juny de l’any següent. Nou mesos d’espera, però ara és pitjor. Prenc antiinflamatoris i quan veig que m’enganxaré em poso cremes, l’estoreta i faig repòs. I vaig una vegada al mes al físio pagant-me’l jo. No m’han enviat a rehabilitació, ni m’han visitat ni m’han fet proves. No hi ha més que aguantar el dolor.”

Assumpció Cornadó: "Gràcies que he
pogut anar a un osteòpata ara puc caminar"

“Tinc 68 anys, problemes d’esquena i al nervi ciàtic i molt dolor que em dificulta el moviment. La doctora em va derivar al traumatòleg el maig del 2024 i m’han donat visita per al juliol d’aquest any a l’Arnau, després de reclamar dos vegades perquè no m’avisaven. Un any i dos mesos. Tanta llista d’espera no pot ser. M’estic pagant un osteòpata i gràcies a ell puc caminar. Gairebé tres mesos de pagar de la meua butxaca un dineral. No me’n penedeixo, però això no hauria de ser així. Hi ha gent pitjor, però al final es morirà algú sense visitar. Tenim drets. A més, per una altra qüestió vaig estar ingressada vuit dies, per un mal diagnòstic a Urgències. No vaig presentar denúncia, però veig que tot està relacionat. Una infermera i una auxiliar em van dir amb llàgrimes als ulls que no poden més, que falta personal i que reclamem. És inhumà que ens tinguin així, i amb persones grans que poden morir en un adís. No tinc queixes dels sanitaris. Si s’han de posar més recursos en lloc de fer obres faraòniques, que ho facin. Alguna cosa falla en el funcionament i en la direcció de l’hospital.”

Mar Trabalón: "Quan vaig veure la cita per a l’abril de 2026, em vaig posar a riure, per no plorar"

“No tinc cartílag en un genoll i se m’ha fet un edema dins de l’os, i la doctora del poble diu que si no es tracta es pot arribar a podrir. En un o dos mesos em van fer una ressonància al Santa Maria, al gener em van donar el resultat i em van derivar al traumatòleg i quan em va arribar la cita vaig veure que era per al 22 d’abril... del 2026!. Em vaig posar a riure, per no plorar. Tinc 56 anys i soc jove per a una pròtesi. Prenc col·lagen com a suplement i ara no em fa mal, però no faig esforços ni les caminades que m’agradaria per aprimar-se. Tinc una incapacitat perquè vaig ser carnissera i tinc trencat el supraespinós de l’espatlla. Si no, no podria treballar, estaria de baixa. És increïble, una vergonya. És una derivació al traumatòleg perquè em doni un tractament. Si ja el tingués i fos una espera per operar, encara. Però això no pot ser. Haurien de fer alguna cosa.”

"Ni dormo pel dolor i en un any no m’han trucat"

Una pacient que prefereix mantenir l’anonimat relat que “tinc dolor a l’esquena i el braç dret i el metge em va enviar a unes sessions de fisioteràpia, em vaig comprar el que em van dir per fer exercicis a casa, però el dolor es va estendre a la cama i em van derivar al traumatòleg. Ja porto un any esperant i la medicació del facultatiu de capçalera no fa res. Si veig que no em truquen aniré a un de pagament. Al Santa Maria ja em van fer una ressonància, però per al traumatòleg ni m’ha arribat una carta ni m’han trucat. Esperen que ens morim per donar-nos hora. Ni dormo pel dolor. Del neuròleg sí que m’han trucat i tinc una altra ressonància per la cama, i radiografies, però em donen medicació que no em serveix de res i em diuen que és el traumatòleg que m’ha de dir què fer.”

"Si no hagués anat a la privada, hauria perdut
la vista"

Una altra, també de forma anònima, explica que “al febrer, un dissabte estant fora de Lleida, vaig notar dolor en un ull, vaig anar a una òptica i em van dir que semblava que tènia una ferida a la còrnia i que anés a un especialista per rebre tractament i evitar una infecció. El dilluns, des del CAP em van derivar de forma molt urgent a l’oftalmòleg i el dijous em va arribar la citació de la visita a l’Arnau de Vilanova, però per al 22 de gener del 2026. La ferida es veia a simple vista, tènia l’ull roig, dolor i em molestava la llum. Vaig anar a una consulta privada i en aquells quatre dies ja tenia una infecció a la còrnia. Si no m’ho hagués pogut pagar, podria haver perdut la vista i tinc 34 anys. M’ha quedat una cicatriu dins de la còrnia, encara tinc molèsties, em poso gotes i em fan un seguiment. Per a una revisió, si no tens patologia, es podria entendre que tardessin tant, però no en el meu cas”, assenyala.