Boom de mútues privades a Lleida: un de cada quatre ciutadans busca alternatives a la sanitat pública

Més d’un de cada quatre (el 28,1%) lleidatans tenen una mútua privada de salut. Són 125.000, després d’haver augmentat un 27% en una dècada, mentre que el creixement a tot Catalunya ha estat del 35%. Metges i directius del sector coincideixen que s’explica per diverses causes, però sobretot per les altes llistes d’espera a la sanitat pública.

Més de 125.000 lleidatans tenen una mútua privada de salut, una xifra que ha crescut un 27% en l’última dècada. Segons les últimes dades del departament de Salut, el 28,1% dels lleidatans disposaven d’una assegurança sanitària lliure el 2023, mentre que el 2014 eren el 22,6% (98.832 persones). L’auge és més pronunciat en el conjunt de Catalunya, on l’abast de la sanitat privada ha crescut un 35% en el mateix període, de 2.032.911 a 2.746.704 assegurats. No obstant, per calcular el conjunt de persones amb una doble cobertura sanitària real s’ha de restar el número de funcionaris (125.139 el 2023), ja que per a ells és la manera de rebre l’assistència sanitària universal. Tot i així, un de cada tres catalans (33,1%) opta per la privada. El 2023, el cost mitjà d’una pòlissa era de 850 euros a l’any, segons Salut.

Metges i directius del sector coincideixen que no hi ha una sola causa que expliqui l’auge de les mútues, però assenyalen les altes llistes d’espera de la sanitat pública com un dels principals motius, de la mateixa forma que els usuaris consultats per aquest diari.

La delegada de Salut a Lleida, Rosa Pérez, va recordar que Catalunya és i sempre ha estat la comunitat on hi ha més població amb assegurança sanitària privada. Tot seguit, va considerar que el motiu que continuï anant a més és “multifactorial”. Va opinar que la millora de la conjuntura econòmica en els últims anys és una de les causes, a l’entendre que les pòlisses suposen “una millora de la qualitat de vida”, i que també hi ha empreses que les ofereixen als empleats.

Sobre l’efecte que poden tenir les llistes, es va limitar a manifestar que “sí que és veritat que des de Salut hem d’estar atents al que a, que ens indica que hem de reforçar el sistema públic, sobretot per a la seua accessibilitat”. També va opinar que la col·laboració entre pública i privada “és molt bona, sempre sota el paraigua de la transparència”. No obstant, de moment Salut no té previst derivar més activitat a Lleida al marge de la del concert amb Mi NovAliança, que forma part del Siscat (sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya, que inclou hospitals concertats). Pérez només va apuntar que això podria ar per motiu d’obres en hospitals públics, i va recordar que els privats van col·laborar estretament durant la pandèmia.

El Col·legi de Metges de Lleida va valorar que “desgraciadament, la sanitat pública té unes llistes d’espera que poden allargar els processos i en aquests moments la sanitat privada ofereix, en general, un accés més ràpid”. No obstant, va apuntar que les llistes també augmenten en certes especialitats de la privada. La vocal Mercè Matute i el president de la secció de metges de medicina privada, Josep Maria de Bergua, van indicar que els pacients també prioritzen la possibilitat d’elegir el metge “d’acord amb la seua subespecialitat, la seua experiència o la confiança que els transmeti”, i van afegir que “en aquests moments, en la sanitat privada de Lleida hi ha una gran qualitat assistencial i una important subespecialització”.

No obstant, van alertar que “la falta de metges afecta tant a la pública com a la privada” i van valorar que “no es pot generalitzar respecte a les condicions laborals”, però “no sempre són millors respecte a la pública”.

El principal sindicat mèdic català, Metges de Catalunya, va considerar “molt preocupant” el creixement de la sanitat privada. El seu secretari general, Xavier Lleonart, va valorar que el principal motiu és que “els pacients volen ser atesos per un metge, l’únic perfil que pot solucionar pràcticament totes les seues demandes, però la sanitat pública no pot garantir una accessibilitat ràpida per una falta de metges causada per la falta d’inversió en la fidelització”. Va indicar que les mútues acostumen a oferir millors condicions, sobretot en flexibilitat, i va assegurar que “fa deu anys no ava, però cada vegada hi ha més facultatius que treballen exclusivament a la privada”.

Així mateix, va valorar que “la sanitat pública continua sent molt eficient amb els problemes greus, però els tractaments de malalties més quotidianes s’acostumen a demorar molt, la qual cosa genera desafecció de la ciutadania”.