SANITAT
Els metges alerten que en falten mil a Catalunya i demanen més planificació
Alerten del creixent nombre de jubilacions i exigeixen un registre exacte de sanitaris

Més de 200 doctors van participar ahir en el sisè Congrés de Metges de Catalunya, que es va celebrar a la Llotja de Lleida. - MAGDALENA ALTISENT
El sindicat Metges de Catalunya va celebrar el sisè congrés ahir a la Llotja de Lleida amb l’assistència de més de 200 doctors que van debatre sobre les necessitats de millora del model sanitari. Van alertar de la falta de personal que s’agreuja amb un creixent nombre de jubilacions i van reclamar una millor planificació a les istracions.
Els metges catalans posen el crit al cel davant d’una falta de professionals a la qual se suma un creixent nombre de jubilacions. “Amb les retallades, el 2010 van caure un miler de facultatius a Catalunya. N’hem recuperat uns 300, però tenint en compte que la població ha pujat de sis a vuit milions, com a mínim falten 1.000 metges”, va afirmar ahir el president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz.
El sindicat més representatiu dels metges catalans va celebrar a Lleida el sisè congrés, en el qual es va alertar que “és fonamental tenir una bona planificació sanitària i un registre de professionals” per assegurar el relleu generacional davant d’“una situació d’indefensió com l’actual”, va valorar el president del sector d’hospitals concertats d’MC, Josep Maria Serra. El doctor va denunciar que el model actual no permet saber el nombre exacte de metges que hi ha als centres. “És un sistema ineficient i pot ser molt car”, va assegurar.
Metges de Catalunya també alerta que “hi ha especialitats mèdiques en què els professionals de 60 o més anys són més de la meitat del total”, va assenyalar Serra. Així, el pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut (ICS) preveu que 652 metges catalans compleixin 65 anys entre aquest any i el que ve, però aquesta és només una part de la plantilla del sistema públic perquè no inclou els facultatius de la xarxa concertada. A Lleida, com ja va publicar aquest diari, el 45,3% dels metges col·legiats el 2024 tenia més de 55 anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Així mateix, Serra va denunciar que els sous dels metges que treballen en centres concertats són molt inferiors als que cobren els facultatius de l’ICS. Va assegurar que “la diferència és de 120.000 euros al final de la vida professional”.
D’altra banda, el sindicat mostra preocupació per l’augment d’agressions a facultatius. “Quan vaig començar a exercir eren anecdòtiques, però hem creat una expectativa molt alta i les persones volen ser ateses al moment, però és impossible i ho paguen amb el primer que troben: el metge, la infermera o l’istratiu”, va explicar Cruz.
Finalment, el president d’MC va reclamar negociar “totes les nostres condicions, ja siguin de jornada, descansos, retribucions, docència o investigació, directament amb l’istració sense que hi hagi intermediaris”, amb referència a la resta de sindicats de classe. Va lamentar que els metges subjectes al conveni Siscat (centres concertats) només tinguin 20 hores de formació anuals.
Més de 200 doctors van participar en el congrés, que es va celebrar a la Llotja amb el lema El futur que volem i amb tres taules redones sobre el model sanitari i l’actual conveni mèdic, la feminització de la professió, els nous reptes jurídics i noves formes de viure la professió o la creixent agressivitat cap als facultatius.
Tres residents renuncien a la seua plaça de formació a Lleida
Tres nous residents, un de medicina i dos d’infermeria, han renunciat de moment a les seues places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) a Lleida. Les que –a data d’aquest dimecres– queden vacants són l’única MIR que s’oferia aquest any d’Oncologia Mèdica, una de les dos d’Infermeria Geriàtrica i una de les 3 d’Infermeria de Salut Mental.
El president d’MC, Jordi Cruz, va afirmar estar “molt content” perquè l’última convocatòria s’ha tancat amb ple de places, però va alertar que “s’ha de tenir en compte que l’any at hi va haver 160 places que no es van agafar o es van rebutjar, les renúncies són el pitjor que pot ar perquè el servei es queda amb una persona menys durant els quatre o cinc anys de formació”.