La selectivitat arranca amb crítiques al nou model amb menys optativitat

Més de 2.400 lleidatans van tenir ahir els primers tres exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), marcades aquest any per un canvi de model que deixa els aspirants sense gairebé opcions d’elecció en les preguntes a respondre. Aquest any hi ha hagut rècord de matriculats a Tàrrega, un total de 246.

Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) van començar ahir per a més de 2.400 lleidatans que van estrenar el nou model d’exàmens que elimina gairebé tota l’optativitat, ja que per primera vegada tots els exercicis són obligatoris i no hi ha possibilitat de descartar-ne alguns o optar entre dos models d’examen, com ava en diversos fins a l’any at. Aquest canvi va centrar la majoria de les crítiques dels aspirants, que juntament amb els docents van lamentar que el departament d’Universitats no publiqués les guies dels nous models fins a l’octubre at, amb el curs començat.

La selectivitat va arrancar ahir, sense incidències, amb els exàmens de Llengua Castellana, Estrangera i un de l’antiga fase específica, ara anomenada “d’issió”. Les proves continuen avui i acaben demà. La coordinadora de les PAU a Lleida, Mariona Farré, va puntualitzar que “tots els exercicis són obligatoris, però hi ha certa opcionalitat dins d’alguns”. Va recordar que aquest canvi es va anunciar el juny at amb el reial decret que estandarditza l’estructura de les proves a tot l’Estat, i va valorar que “no crec que hagi afectat gaire, perquè ja hi havia molt poques assignatures amb dos models d’examen, on es pot notar més és en Història”. En tot cas, va indicar que els aspirants “no poden deixar-se parts del temari sense estudiar”.

Els descomptes per les faltes d’ortografia també van ser molt criticats a causa dels últims canvis de criteri, ja que finalment no es limiten als exàmens de llengües. El director d’un institut de Lleida va lamentar que “alumnes i professors estem acostumats a canvis freqüents d’última hora, hem de prendre aquesta improvisació amb filosofia”.

El director del Josep Lladonosa, Santi Pubill, va reclamar més coordinació entre els departaments d’Universitats i Educació, ja que “cada vegada estan aigualint més el Batxillerat, amb optatives més curtes i menor càrrega lectiva”, mentre que les PAU es mantenen en el mateix nivell, va valorar. No obstant, va assegurar que “la selectivitat és una bona eina per equilibrar tots els alumnes de Catalunya davant d’una diversitat de centres i notes”.

La professora de l’institut Manuel de Montsuar Bea Pallarés va augurar que “les notes baixaran enguany perquè els alumnes estan en desavantatge respecte als que van fer les PAU abans del confinament, quan hi havia més optativitat”. També va lamentar que “han ampliat el temari” d’algunes assignatures, com Física, així com que només es va publicar un model dels nous exàmens. El termòmetre va arribar a marcar 35,9 graus a la capital, però “hi havia aire condicionat i alguns alumnes tenien fins i tot fred”, va afegir.

A Tàrrega, l’institut Manuel de Pedrolo acull les PAU per a la xifra rècord de 246 alumnes procedents de la capital de l’Urgell, Cervera, Guissona i Agramunt, informa L. Pedrós. És el sisè any consecutiu que Tàrrega és una de les seus. La mesura es va adoptar per disminuir els riscos de contagi per coronavirus durant la pandèmia, però el consistori va gestionar que la capital de l’Urgell es mantingués com a seu fixa.

Toni Granollers, president del tribunal, va destacar que “és el tribunal de la província amb més estudiants”. Pel que fa a la calor, Granollers va reconèixer que “en farà”, però “aguantarem, com cada any”.

A tota la demarcació, aquest any s’han matriculat una quarantena més de persones que el 2024, fins a arribar a les 2.456. La gran majoria (1.944) han acabat segon de Batxillerat aquest curs, mentre que 249 es presenten per lliure i 263 provenen de l’FP.

Lleida ciutat disposa de dos tribunals al campus d’Agrònoms (396 alumnes) i set al de Cappont (1.475). A més dels de Lleida i Tàrrega, s’examinen 194 alumnes a la Seu d’Urgell, 72 a Tremp i 72 a Vielha.

Confusió per la perífrasi aspectual i el significat d’‘incertesa’

Malgrat que professors d’instituts van afirmar que els seus alumnes van sortir amb “bones sensacions” de l’examen de Llengua Castellana, hi va haver algunes preguntes que van causar cert desconcert: una demanava redactar una oració amb una perífrasi aspectual, una construcció formada per dos verbs que indiquen l’estat o fase d’una acció, com per exemple comença a nevar. També va causar confusió haver d’explicar el concepte incertesa. No obstant, cap examen no ha suscitat tal enrenou –de moment– com el de fa una dècada, quan es va preguntar als aspirants pel significat del recurs literari catàfora.