GENERALITAT
La Sindicatura de Comptes troba 167 milions en pagaments indeguts en Drets Socials
Són prestacions pagades entre 2016 i 2024 i per a una part ja ha prescrit la possibilitat de recuperar-les. Les prestacions amb més despesa estan vinculades a la Renda Garantida i a la llei de dependència
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ahir a la comissió del Parlament. - ACN
La Sindicatura de Comptes ha detectat pagaments indeguts de prestacions del departament de Drets Socials que superen almenys els 167,5 milions d’euros en el període 2016-2024. En un informe, l’ens posa de manifest la “falta de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions”, que ha provocat “l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un elevat volum de pagaments indeguts”.
Així, segons l’informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu de l’exercici 2022, es recull en les seues observacions un pagament indegut d’almenys 167,56 milions d’euros per part del departament entre 2016 i 2024, dels quals 7,17 milions es corresponen a expedients prescrits. D’aquests, la Sindicatura ha detectat que 4,7 milions són prestacions de la DGAIA a extutelats que no s’haurien d’haver abonat entre 2019 i 2022.
Fins a 70,6 milions d’euros responen a prestacions de dependència; 43,8 milions, en pensions no contributives; 36 milions a la renda garantida de ciutadania, o 14 milions d’euros de complements de pensions no contributives.
La Sindicatura constata que el tractament d’aquests casos representa una càrrega istrativa important i dificulta la gestió ordinària de la prestació, alhora que comporta costos també per a les persones beneficiàries. De fet, aquesta quantitat detectada ara és una estimació perquè hi ha molts expedients encara per revisar, segons fonts coneixedores.
L’ens fiscalitzador conclou que no s’ha fomentat una cultura de regularitat i transparència referent a les activitats finançades amb els fons públics, ni un marc que garanteixi els principis ètics i de bon govern d’imparcialitat, integritat i objectivitat en la gestió dels recursos.
La consellera també va reconèixer un “retard” en l’activació del protocol per abús sexual, ja que no es va activar fins un any després de la “primera sospita”. Malgrat etre “disfuncions”, la consellera va defensar que “no hi va haver un error concret ni una solució fàcil”.
La conselleria atribueix el cas a la falta de digitalització i recursos
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va atribuir els pagaments indeguts detectats a la falta de digitalització i de recursos, i va negar malversació. Va explicar que la majoria dels casos són de la Renda Garantida de Ciutadania.
La consellera va assenyalar que el gruix del problema és un model de gestió “que no s’ha dimensionat correctament”.“Si no tens les eines digitals adequades, ja que molt ràpidament pots tenir un volum de sol·licituds que no pots gestionar de forma àgil amb el personal que tens, fet que fa que moltes vegades es generin els pagaments indeguts”, va argumentar.
Comissió entre DGPPIA i Mossos per evitar nous casos d’abusos
Martínez Bravo va anunciar ahir la creació d’una comissió mixta formada per Mossos d’Esquadra i la nova DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, antiga DGAIA) per prevenir casos de “depredadors” amb menors en risc. En una compareixença al Parlament per donar explicacions sobre el cas de la menor sota tutela de la DGAIA violada per una xarxa de pederàstia, va dir que es tracta de crear un “òrgan permanent” per analitzar i portar a terme un seguiment de possibles casos.
