Separació de la política i la religió

Els títols dels articles han de ser curts, però potser hauria estat millor titular-ho “La separació de la política i del fet religiós, un repte per al segle XXI”, perquè és això a què em referiré en aquest article. Considero que la religió resta una dimensió essencial de la humanitat. En conseqüència, la qüestió religiosa ocupa sempre un lloc important, central, en els afers públics. Els conceptes de desencantament i de secularització conserven el seu interès sempre que no es perdi de vista la realitat que presenten les dades.

Unes dades que testimonien no només la permanència del fet religiós al nostre segle, sinó la seva expansió, si més no en el pla demogràfic.

I, per tant, la qüestió de la relació entre religió i política corre el risc de continuar sent ben viva, i amb una força creixent.

El model de separació, característica del cristianisme i del món democràtic, era vist com un horitzó desitjable, proper i comú alhora, si més no des del punt de vista de les societats occidentals. Però aquest model és contestat degut a l’evolució incerta de l’equilibri de forces entre els règims democràtics i els règims autoritaris, mentre que la separació de lo polític i de lo religiós experimenta la pressió creixent de la barreja entre teologia i política. Els canvis que hom pot observar en els processos de globalització contribuiran a determinar l’evolució d’aquesta correlació de forces.

Allò que resulta xocant és que el desencantament i la secularització es donen en un món que, no obstant això, està poblat per creients. En efecte, les poblacions de quasi totes les societats industrials avançades s’han laïcitzat durant els darrers cinquanta anys, però globalment, el món compta avui en dia amb més individus que mai que adhereixen a concepcions tradicionals des del punt de vista religiós i, a sobre, representen una part creixent de la població mundial.

En aquesta línia, el multiculturalisme europeu, ¿ha estat i és un factor de dessecularització? Les societats democràtiques estan obertes al món i demogràficament estan envellides. La seva organització econòmica i social les ha dotat d’un nivell de vida que les fa atractives mentre que el seu sistema polític i la seva estructura demogràfica afavoreixen les immigracions. Sovint, aquestes societats estan ancorades en el cristianisme. És justament en nom del cristianisme que l’acollida dels migrants hi és presentada com un deure moral. De manera que la majoria de societats democràtiques han esdevingut multiculturals, a vegades en un temps molt curt, a partir del darrer terç del segle XX, i ara en resulten alterades o pertorbades, com és el cas de Suècia. I és adient preguntar-se quins efectes, aquest nou multiculturalisme, pot tenir en les societats europees. Hom pot observar la formació en aquests països de comunitats musulmanes cada cop més importants, quantitativament i qualitativa. La religió, en aquest cas concret l’islam, n’és la manifestació més pregona del nou mosaic cultural, i això tindrà efectes sobre el nivell de secularització de les societats europees i respecte de la situació del cristianisme.

Ara i aquí, el desenvolupament de l’islam a Europa fa possible sostenir la tesi d’un retorn de lo religiós al bell mig d’un món secularitzat. En conseqüència, en ple segle XXI, al bell mig d’un món cristià secularitzat, religió i política es tornen a barrejar per a un nombre creixent i significatiu de persones. Perquè amb l’islam es tracta d’una religió de tipus teològic –polític, portadora d’una concepció monista del poder. Aquest retorn de lo religiós és, doncs, el retorn d’una certa religiositat. ès i comprés en nom de la secularització, de la llibertat i de pluralisme per part d’una Europa democràtica i desencantada, la religiositat musulmana és, per contra, la que no reconeix la separació de la religió i de la política i que no es reconeix en la secularització.

I per si no n’hi hagués prou amb aquest quadre, també cal constatar que la persecució dels cristians és la més estesa al món. L’Índex mundial de persecució dels cristians, elaborat per l’associació protestant evangèlica “Portes obertes”, que és la font de referència en la matèria, mostra que el nombre de cristians assassinats per mor de la seva fe, ha at de 2.983 l’any 2019 a 5.621 l’any 2022, o sigui un augment del 88%. La quasi totalitat (el 94%) han estat assassinats a l’Àfrica. Però també cal constatar que les persecucions presenten una dimensió particularment tràgica quan s’abaten sobre els cristians d’Orient, per als qui la situació ha esdevingut dramàtica.

Aquestes persecucions de cristians es fonamenten en l’expressió d’un nacionalisme religiós, que està molt contaminat al món musulmà.

Amb aquest panorama, per què i com s’ha produït la secularització del cristianisme a Europa, i quines són les perspectives de futur? Ho respondrem al següent article.