Quart aniversari

La data d’un aniversari, tant si fa un segle del naixement d’una persona, com si és el dia en què es compleixen anys, acostuma a ser motiu de record, de felicitació i de joia.

Quan el 25 de juny de 2021 entrà en vigor la LORE (Llei Orgànica Regulació de l’Eutanàsia), de la qual commemorarem, d’aquí poc, quatre anys, ens alegrà enormement; que els representants del poble, i conseqüentment la nostra legislació reconeguessin la mort digna com un dret social al qual pogués accedir tota persona que reunís unes condicions regulades per la llei: patir una malaltia (o vàries), greu, incurable amb un patiment crònic impossibilitant que provoqui sofriment físic o psíquic intolerable, i que el pacient que la demani ho faci amb tota llibertat, un cop haver rebut per part del cos mèdic la informació completa del seu diagnòstic, i haver expressat la seua voluntat al metge peticionari. A partir d’aquí es posa en marxa la burocràcia que comporta un fet tan transcendental com és la mort. Una tramitació que en un principi (no oblidem que la llei és encara molt jove) pot resultar feixuga, però que si hi ha voluntat per part del cos mèdic, malgrat la lentitud de terminis entre una sol·licitud i una altra, pot arribar a bon port.

Ara bé, què a si el malalt que ha de ratificar davant el metge peticionari la seua voluntat de demanar l’eutanàsia o el suïcidi medicament assistit es troba en un estat de salut molt precari: pèrdua de capacitat comunicativa i moltes altres limitacions, aleshores si no va tenir la precaució de fer un DVA (Document de Voluntats Anticipades) quan gaudia d’un estat saludable, de registrar-lo, de preveure un representant o dos que es comprometin a ajudar-lo, si arribat el moment en què és necessari fer ús d’aquest document, i fins i tot d’haver enraonat d’aquest tema amb la família o persones properes, la situació esdevé un calvari. La LORE contempla que el DVA té valor legal i que els desitjos de la persona que l’ha signat han de ser respectats en l’etapa de fi de vida en el supòsit que aquesta persona no estigui en condicions d’expressar-los.

Hem de treballar per desmitificar el tabú de la mort, i ja que prepararem tot el que és essencial: la professió, la vida afectiva, els viatges, siguem assenyats i no oblidem la mort; aquesta és l’única cosa segura que tenim, i per la qual no podem fer un assaig, ja que només morim una sola vegada. Podem ajudar-te. Si vols informació demana’ns hora a: [email protected], t’atendrem.

Per molts anys a la LORE! Benvinguda! Que pugui millorar en la mesura que es vagi fent gran.