No els prengueu un bon examen

Em confesso una nostàlgica dels bons exàmens; dels que fan créixer l’alumne, dels que li fan entendre que s’enfronta a un repte i no pas a una amenaça. No em refio ni un pèl dels professors que no en gasten.

Sempre m’ha intrigat saber què a pel cap d’un docent que el primer dia de classe decideix comunicar als seus alumnes que ell no farà examen. El que no m’intriga gens, perquè és obvi, és el que a pel cap d’aquests alumnes. Què en deuen pensar, d’aquest professor tan majo, els companys que preparen exàmens? Potser el cap de departament o la direcció del centre ja els ha tranquil·litzat fent-los saber que no és que el professor en qüestió sigui un gandul de tota la vida, és que ell dedica el seu temps a tasques més nobles, com ara escriure poesia o reflexionar sobre els límits de la llibertat docent.

Que un alumne faci i presenti puntualment les tasques que se li encomanen hauria de ser tan innegociable com dir bon dia quan s’entra a l’aula; atorgar-li un valor que no té pot fer creure a l’escrivent que aquella redacció voluntària és comparable a la donació d’un ronyó.

Si parlem d’esforços més espirituals, bescanviar el bon comportament o la mínima atenció per un punt o un tant per cent regalats pot acabar convertint la reciprocitat de l’aula en un mercadeig interessat: un té la peça per vendre i l’altre, l’euro a la mà. Si hi ha empentes o hi ha tares, no cal ser perepunyetes, que són gatges del mercat.

Vestiu les notes com vulgueu, dissenyeu les avaluacions continuades que considereu i veneu la credibilitat que pugueu, però no prengueu a cap alumne el seu dret als bons exàmens. Perquè un bon examen és la prova més semblant a les que haurà de superar fora de l’aula: sovint haurà de prendre decisions sota pressió, en un temps limitat i amb l’únic ajut dels recursos propis. I vosaltres no hi sereu.

Però ara que encara hi som, em permeto recomanar pràctiques similars a tots els avaluadors: les autoexploracions periòdiques, a més de ser gratuïtes, detecten a temps moltes dolències. Si algú té mandra o no s’hi veu amb cor, entenc que el sistema preveu les revisions obligatòries. Fer públics els resultats de les proves diagnòstiques, això es veu que vulnera no sé quin dret.