L’Amèrica Llatina tem la caiguda de remeses

Més enllà de la geopolítica que pretén redibuixar fronteres, o canviar de sobte tractats internacionals com el del canal de Panamà, o subvertir aliances tradicionals com la dels Estats Units amb el Canadà o amb Europa, les classes populars de l’Amèrica Llatina temen la dràstica caiguda de les remeses dels emigrants.

És igual que es pregunti a Mèxic, El Salvador, Guatemala, Hondures, l’Equador, Paraguai o la República Dominicana. A més dels onze milions d’habitants residents a l’illa, un altre milió de dominicans viu als Estats Units i gairebé mig milió més a Europa. És un dels casos més significatius.

Una part important de la població de l’Amèrica Llatina sobreviu gràcies a l’enviament de remeses de diners dels seus familiars a l’exterior. La inflació pels canvis econòmics per aplicació de nous aranzels, retracció econòmica, o qualsevol altra causa, limitarà la capacitat d’estalvi d’aquests immigrants, preferentment els hispans als Estats Units. I, en conseqüència, disminuirà la possibilitat d’enviar fons, com es fa mensualment, per ajudar les seues famílies als països d’origen. La ciutadania que viu auxiliada per la protecció familiar tem aquest doble impacte de la inflació: la del seu propi país, que en algun cas es veu venir, i la dels països en què treballen els parents solidaris.

En les seues últimes previsions, el Fons Monetari Internacional advertia d’un possible retrocés del creixement de l’economia mundial en mig punt, que arribava fins a un punt de caiguda als Estats Units per l’impacte de les decisions econòmiques de Donald Trump. Així que, en cas que es compleixin aquests pronòstics, allò de “fer Amèrica més gran” del famós eslògan, de moment queda en “encongir una mica Amèrica” amb les repercussions negatives que s’indueixen en altres països.

Va ser precisament a la seu del Fons Monetari Internacional, a Washington, on el seu aleshores gerent, Rodrigo Rato, ens va mostrar amb detall en els seus estudis l’impacte de les remeses en una part important dels països del món. Se sap de l’existència de remeses i d’una potent estructura comercial de cases d’enviaments de diners; però no es coneix que aquesta aportació és vital per a la vida i l’estabilitat de tants països. Va destacar el cas d’El Salvador, i fins i tot el d’Haití. I va posar l’exemple de localitats mexicanes d’escassos recursos on, tanmateix, sobrevivia amb relativa solvència una sucursal bancària que gestionava, bàsicament, l’únic gran ingrés en l’economia local: les remeses.

Però no només el temor dels hispans està en el tall, o la reducció molt sensible, de les quantitats d’ajuda familiar, sinó en la mateixa seguretat dels expatriats. Un grup de veneçolans, perfectament legalitzats, explicaven aquests dies com van suspendre una visita concertada al Congrés dels Estats Units simplement per temor. La història d’alguns pocs compatriotes seus inclosos per error en el contingent de deportats a presons d’El Salvador, esgarrifa. I la dificultat per rescatar-los encara impressiona més.

Així mateix, hi ha notícia de la suspensió o ajornament de viatges turístics als Estats Units –primera destinació mundial, a la qual segueixen Espanya i França– fins que arribin temps més segurs. Les agències turístiques espanyoles estimen en uns dotze mil els viatgers que han desistit de moment d’aquelles vacances, en els últims tres mesos, optant per destinacions menys arriscades. Com es pot veure, la repercussió de la nova política emanada de la Casa Blanca no es queda en alts despatxos i grans xifres.