Temps de tenebres
Diuen que s’acosta un estiu de foc, amb jornades roents i nits tòrrides –com enyoro la marinada dels meus vespres arbequins d’infantesa i joventut!–, que confio que no ho sigui també en sentit literal: tots aquests sembrats que enguany fan tant goig i que a la mínima cremaran com Roma segons sembla per culpa de Neró, antecessor històric del també imperial, megalòman i privat de qualsevol escrúpol ètic Donald Trump, si bé l’estatunidenc no pas tocant la lira mentre s’extasia amb les flames sinó el cul d’alguna becària de la Casa Blanca, en la millor tradició presidencial (per cert, vaig preveure aquí no fa ni tres mesos que el magnat acabaria partint peres, i de pas cotxes Tesla, amb Elon Musk, perquè dos galls no poden conviure en un galliner sense picar-se més tard o d’hora la cresta).
Però avui no parlaré dels estremidors pronòstics meteorològics per a les setmanes vinents, que fan suar només de sentir-los, sinó de l’angoixant situació general d’aquesta vall de llàgrimes cada cop més pròxima a una vall de sang, com si la humanitat s’obstinés a precipitar-se cap a una immolació col·lectiva: l’últim que faci un nus a la punta i els que vinguin darrere ja s’espavilaran...
Un món mig boig comandat per bojos, una colla de psicòpates narcisistes, egòlatres, corruptes i assassins, sense principis morals ni empatia envers els altres, si no són riquíssims com ells. La llei de la selva, el poder dels més forts i campi qui pugui. Democràcia? Quina nosa! Drets humans? Quina tabarra! Canvi climàtic? Quina faula!
Aquestes properes vacances faríem bé de veure, a tall d’antídot o si més no advertència, alguna de les pel·lícules de John Frankenheimer sobre la Guerra Freda, com El mensajero del miedo, de 1962, o Siete días de mayo, de 1964, la segona amb Burt Lancaster en el paper de general que promou un cop d’estat als EUA per instaurar-hi una dictadura militar que garanteixi per la força bruta el domini nord-americà a tot el planeta. El president legítim s’hi enfronta pronunciant un discurs final inapel·lable: “Els partidaris de la violència estan equivocats. Continuarem sent forts però pacífics, per contribuir que arribi el moment en què tots els homes puguin alliberar-se de les tenebres de la tirania i viure sota el sol de la llibertat.” Quina diferència amb la xerrameca bel·licista del milhomes que fanfarroneja ara al Despatx Oval.
