Excel·lent balanç de l’Aplec
Lluny queden aquelles edicions de l’Aplec en què faltaven serveis, des d’aigua fins a lavabos, o en les quals la pols era un dels principals protagonistes i l’excés d’alcohol, la nota regnant. La festa gastronòmica per excel·lència de Lleida ha anat guanyant amb els anys infraestructures, tant del recinte com a les mateixes penyes, i aquests tres dies són ja molt més que unes colles d’amics que només beuen i mengen junts durant gairebé tres dies. La Fecoll, sense renunciar a l’esperit de la festa, que es basa a degustar caragols entre familiars, amics o coneguts, ha sabut completar el cap de setmana amb actes culturals, socials o recreatius, programar tota mena d’activitats paral·leles en les quals poden convergir des dels avis fins als més petits i obrir la participació festiva a tots els lleidatans, de la capital, de comarques, de la resta de Catalunya o de qualsevol racó de l’Estat o del món que vulguin sentir-se seua aquesta tradició tan de Ponent de celebrar una caragolada com a símbol de comunitat i pertinença. No és fàcil que durant tres dies 200.000 persones convisquin, transitin o visitin unes instal·lacions i que no s’hagi hagut de lamentar cap incident remarcable, més enllà d’alguna ferida menor o el robatori d’un mòbil. Enhorabona, doncs, a l’organització, als penyistes i als lleidatans en general per fer créixer amb molt sentit comú una festa que ja és indispensable i irrenunciable en el calendari de la capital.
Les Borges va recordar ahir els veïns deportats als camps de concentració nazis amb la col·locació de les llambordes que porten els noms dels represaliats, perquè mai no oblidem, ni ara ni en generacions futures, l’horror que van viure aquestes persones a les mans d’un règim totalitari impregnat d’odi al que és diferent. Els Stolpersteine (paraula alemanya que designa una pedra en el camí que pot fer entrepussar el caminant) són petits monuments col·locats en voreres a persones que van ser perseguides, deportades, assassinades o que van acabar suïcidant-se davant de la persecució que patien durant l’època de l’Alemanya nazi i la memòria històrica de les quals s’investiga per part de diferents iniciatives ciutadanes, associacions, col·legis, parents i supervivents.
Memòria històrica necessària
Els grups perseguits pels nazis incloïen jueus, gitanos, xinesos, opositors polítics, membres de moviments de resistència i homosexuals. Els homenatjats ahir a la capital de les Garrigues van ser Benvingut Andreu Solans, Miquel Aguilar Bru, Josep Boldú Segarra, Amadeu Pons Companys, Joan Esteve Llussà, Agustí Prunera Mur i Marcel·lí Boldú Corbella. Que aquest horror no se’ns oblidi mai.
