La selectivitat com a símptoma

Més de 2.450 alumnes de Lleida i uns 44.200 a tot Catalunya van iniciar ahir les proves de selectivitat per a l’accés a la universitat, que continuaran avui i demà. Una de les principals novetats d’enguany és la reducció de l’optativitat en els exàmens. A diferència del que era habitual, els estudiants no podran elegir entre una opció i una altra en història, entre dos textos en llengües o entre diversos exercicis en matemàtiques, per posar uns exemples. També hi ha hagut canvis respecte a la penalització en la nota de les faltes d’ortografia. Només s’aplicava en llengua i literatura catalana i castellana i ara s’amplia a sis matèries més de la modalitat de lletres. Això sí, en les dos primeres es limita com a màxim a una reducció de dos punts i en les altres, a un. Es tracta d’una modificació que il·lustra una de les deficiències de la política educativa de les últimes dècades a Catalunya i l’Estat: la improvisació. I és que fins la setmana ada encara no se sabia amb certesa quins criteris havien de seguir els correctors de les proves amb les faltes d’ortografia, fins al punt que el Govern català va anunciar primer que només afectarien català i castellà i després va rectificar al cap d’unes hores. Professors i directors de centres de Secundària també es queixen que no van rebre les directrius sobre com seria la selectivitat fins que el curs ja havia començat, i defensen que s’han de planificar almenys amb dos anys d’antelació, amb l’objectiu que afectin els alumnes que comencen el Batxillerat i no els que ja han completat el primer curs. Així mateix, alerten de la descoordinació entre els departaments d’Educació i Universitats i destaquen que el currículum del Batxillerat cada vegada està més allunyat del que demanen les universitats als seus graus i de la mateixa selectivitat. Tot això amb el teló de fons de la polèmica unificació de les assignatures de ciències per al curs vinent, que restarà hores de docència que, en tot cas, els centres hauran de compensar amb assignatures específiques dins de les seues optatives, obrint la porta a un augment de la disparitat de la formació dels alumnes, perquè no tots els instituts i centres concertats disposen dels mateixos mitjans per impartir-les. No s’ha de ser endeví per vaticinar que si hi ha un canvi de govern a Espanya hi haurà una nova llei orgànica educativa que tornarà a transformar el model general i comportarà successives modificacions. I que si a el mateix a la Generalitat també hi haurà retocs en els àmbits de la seua competència. Tot això sense tenir en compte els representants de la comunitat educativa i sense explorar la possibilitat d’arribar a un consens de mínims entre les principals forces polítiques per dotar el sistema d’un marc estable que permeti als centres treballar amb tranquil·litat.