La “clàusula ciutadana”

El govern del país està immers en una voluntat profunda de reforma de l’istració i de millorar el servei i la percepció que la ciutadania té de l’istració pública. Grups d’experts i decrets que agilitzaran i molt allò que semblava oblidat, que no es res més que recuperar i posar al centre de la reforma el “principi d’eficiència” com a nucli de qualsevol reforma. Diuen que moltes vegades el nom sí que fa la cosa.

A Catalunya i a l’Estat Espanyol del treballador públic en diem FUNCIONARI, mentre que a Anglaterra, per exemple, en diuen CIVIL SERVANT, SERVIDOR CIUTADÀ. És a dir, que aquí posem el focus que els treballadors estan al servei de l’istració i allà accentuen conceptualment el fet que s’està treballant al servei del ciutadà.

Està molt bé que posem els esforços en reformar l’istració, però el matís ha de ser que qualsevol canvi serveixi per millorar el servei a la ciutadania. Si no és així, qualsevol reforma que no s’enfoqui cap a aquest objectiu, mai no serà del tot bona. És per això que des de la plataforma municipalista Ara Pacte Local proposem que s’inclogui en totes les lleis el que nosaltres anomenem la “clàusula ciutadana”, és a dir, que es pugui respondre a una pregunta molt simple: “Aquesta llei millora el dia a dia de la ciutadania?” Simple però molt contundent, perquè la clau és aquesta que anem repetint com un mantra sempre que podem: 1) Posar el ciutadà al principi de qualsevol procés de relació amb l’istració; 2) Reivindicar la política “útil” com a element absolutament necessari en els temps que corren. La política no pot ser només un “tatami” de confrontació ideològica; la política ha de ser l’instrument per dirigir i aplicar les idees amb millores legislatives i ha de tenir un component d’utilitat als ulls de la ciutadania perquè vegi que tot plegat serveix per a alguna cosa.

Hem confós transparència amb burocràcia, alcaldies amb gerències, i gestió amb complexitat. De què ens serveixen els grans debats de país si aquests obvien el dia a dia de la gent i no el milloren? De què serveixen les grans proclames si l’aritmètica i l’opció de bloqueig no fan prosperar les iniciatives legislatives que objectivament podrien millorar el dia a dia de la gent? Un dels principis rectors que haurien de guiar la nova política podria ser una cosa tan important com agafar el compromís públic d’aprovar els pressupostos, com a símbol de respecte al vot i per tant a la democràcia i aplicant una política de retre comptes a final de mandat. En cap cas el nostre ideari a només per utilitzar la política per bloquejar, coartar i limitar cap acció de govern.

La ciutadania veu en la política l’instrument per millorar la seva vida? O, ans al contrari, la ciutadania veu avui en la política un instrument per paralitzar, impedir i bloquejar les possibles millores al seu dia a dia? La política és confrontar idees, però també ha de servir per governar.

No podem associar la política només als problemes, hem d’associar-la a ser un instrument per solucionar els maldecaps de la gent. Recuperem el nostre rol i fem política de veritat, adulta i desacomplexada. Canviem les lleis, que és la nostra responsabilitat. Avui, majoritàriament, es fa política d’aparador, interessada i amb poca visió de conjunt i de servei públic. Avui ja no va només de dretes i esquerres, de bons i de dolents, de progrés o de conservadors, d’indepes o no. Per poder abordar fer política de debò i recuperar prestigi i reconeixement públic, la política només ha de fer política: pactar, negociar, acordar i aprovar.