El petit poble del Berguedà que pertany a la província de Lleida i on Picasso va superar un bloqueig artístic
Aquest petit poble, enclavat entre el Pedraforca i el Cadí, combina el seu llegat medieval amb un entorn natural privilegiat i l’impacte cultural de l’estada de Picasso el 1906, clau en la gestació del cubisme
La plaça de Gósol amb una escultura de 'La Dona dels Pans'.
Enclavat a 1.432 metres d’altitud a la comarca del Berguedà, encara que pertany istrativament a la província de Lleida, Gósol emergeix com un tresor pirinenc envoltat per imponents serres que han forjat el seu caràcter al llarg dels segles. Aquest petit municipi de 55,5 km² s’ha convertit en un referent turístic que combina el seu at històric, simbolitzat pel seu castell medieval del segle XI, amb un entorn natural privilegiat entre el Pedraforca, la serra del Cadí i la serra del Verd.
L’economia local, tradicionalment vinculada a la ramaderia de vaques de carn i l’agricultura d’alta muntanya —amb productes emblemàtics com els pèsols negres i les patates de llavor—, ha evolucionat per complementar-se amb una creixent activitat turística que atreu visitants durant tot l’any. El poble, que conserva la seua essència rural malgrat la proliferació de segones residències, orbita al voltant de la seua plaça major, presidida per una escultura que reprodueix La Dona dels Pans, obra que Pablo Picasso va crear durant la seua transcendental estada el 1906.
L’impacte cultural de Gósol transcendeix la seua dimensió geogràfica, ja que va ser precisament en aquest racó pirinenc on el geni malagueny va experimentar una transformació creativa que establiria les bases del cubisme i canviaria per sempre la història de l’art occidental. Durant els escassos 80 dies que Picasso va ar a la localitat, va crear més de 300 obres que marcarien el camí cap a la modernitat artística.
El llegat picassià al cor del Pirineu
La primavera de 1906 va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria artística de Pablo Picasso. Amb tot just 24 anys però ja reconegut en els cercles parisencs, el pintor va arribar a Gósol juntament amb la seua companya Fernande Olivier, recorrent l’últim tram a cavall d’una mula. Buscava aïllament després de patir un bloqueig creatiu mentre intentava finalitzar el retrat de la seua mecenes Gertrude Stein, i va trobar molt més que inspiració.
La reproducció d’un retrat de Gertrude Stein amb la talla de la verge de Gósol que va inspirar Picasso.
"La producció de Picasso a Gósol transcendeix l’artista i aporta al relat de la història de l’art algunes de les estratègies creatives més pròpies de la modernitat", assenyala la professora Jèssica Jaques Pi, autora del llibre Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad, qui ha investigat exhaustivament aquest període crucial. Segons la historiadora, durant la seua estada l’artista va desenvolupar tres aportacions fonamentals: va comprendre que "l’art no ha d’imitar a la realitat, sinó que és la realitat la que imitarà a l’art"; va assumir que "per aprendre cal desaprendre"; i va explorar "el poder del signe", alliberant les formes artístiques de significacions preestablertes.
Al tornar a París, Picasso va aplicar aquestes revelacions per completar el retrat de Stein amb una solució revolucionària: va empeltar un cap protocubista sobre un cos del període rosa. Poc després, el 1907, pintaria Les demoiselles d’Avignon, obra que marcaria un punt d’inflexió en la història de l’art per la seua radical ruptura amb les convencions precedents.
Una de les reproduccions de Picasso que es poden veure al centre de Gósol dedicat al pintor.
Un patrimoni històric ancorat entre muntanyes
El Castell de Gósol, situat estratègicament dalt d’un turó des del segle XI, ens transporta als temps en què la localitat constituïa un enclavament fortificat d’importància. En 1273, Galceran de Pinós va atorgar Gósol la Carta de Franqueses, consolidant el seu estatus com a vil·la emmurallada. El conjunt inclou les restes d’un nucli de població conegut com Vil·la Vella, que va ser abandonat progressivament en favor del poble nou ubicat al peu del turó.
L’antiga església parroquial de Santa María del Castell, situada en el punt més elevat del recinte fortificat, presenta característiques singulars com la seua orientació al nord-oest i l’absència d’absis. El seu element més destacable és una torre de planta gairebé quadrada que va formar part del castell medieval abans de convertir-se en campanar. D’aquest temple és procedent una valuosa talla de fusta policromada del segle XII que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’estructura defensiva inclou també la Torre del Castell, situada a 1.488 metres d’altitud, des de la part superior de la qual es pot contemplar una panoràmica excepcional de tota la vall: al nord la serra del Cadí, a l’est el Pedraforca, al sud la serra d’Ensija i a l’oest la serra del Verd i les Costasses.
Un entorn natural privilegiat entre parcs naturals
Gran part del terme municipal de Gósol s’integra al Parc Natural del Cadí-Moixeró, un dels espais protegits més extensos de Catalunya amb 41.342 hectàrees. Creat el 1983 i declarat zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) per la Unió Europea, aquest parc acull una biodiversitat extraordinària que inclou espècies emblemàtiques com àguiles, cabirols i isards.
El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca constitueix un altre dels tresors paisatgístics de la zona. Amb la seua característica silueta en forma de forca —formada fa 25 milions d’anys i modelada per l’acció del vent, l’aigua i els canvis de temperatura—, aquesta muntanya s’ha convertit en un dels símbols de l’excursionisme català.
Altres espais naturals destacables són la Serra del Verd, que assoleix els 2.289 metres al seu cim principal i acull boscos subalpins de pi negre, rouredes i pinedes de pi roig; i la Serra d’Ensija, el punt culminant del qual és la Gallina Pelada (2.327 metres). Ambdós espais van ser incorporats al Pla d’Espais d’Interès Natural en 1992.
