El poder de xarrar amb amics per millorar el benestar mental

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Curtin (Austràlia) ha confirmat científicament que mantenir converses freqüents amb amics, realitzar activitat física o prestar ajuda a altres persones són accions quotidianes que contribueixen notablement a millorar el benestar mental. La investigació, publicada a la revista 'SSM-Mental Health', va avaluar 603 australians mitjançant una enquesta sobre la freqüència amb què realitzaven 15 activitats considerades com a 'conductes protectores’.

El treball va analitzar comportaments promoguts per la campanya de salut mental australiana 'Act, Belong, Commit', entre els que s’inclouen: visitar familiars, ar temps en la naturalesa, fer exercici, reunir-se amb amics o companys laborals, assistir a esdeveniments comunitaris, ar amb grups formals i informals, acudir a grans esdeveniments públics, realitzar activitats desafiadores, participar en activitats religioses o espirituals, col·laborar com a voluntari, desenvolupar tasques que requereixin concentració, conversar amb persones fora de la llar i ajudar a altres.

Els resultats van demostrar que el benestar mental dels participants augmentava consistentment així que  creixia la freqüència de realització d’aquestes activitats, encara que amb diferències segons cada conducta. Per al mesurament es va utilitzar l'Escala de benestar mental de Warwick Edimburgo (WEMWBS-14), les puntuacions del qual oscil·len entre 14 i 70 punts, indicant els valors més alts un nivell de benestar més gran.

Beneficis creixents segons la freqüència

L’estudi va revelar dades significatives sobre l’impacte d’aquestes activitats. Les persones que mantenien converses amb d’altres entre una i sis vegades per setmana van experimentar un augment de 5,8 punts en l’escala WEMWBS comparat amb els qui ho feien amb menor freqüència. Aquest benefici s’incrementava fins els 10 punts per als qui conversaven diàriament.

Així mateix, disfrutar de la naturalesa entre una i sis vegades setmanals va suposar un increment de 2,99 punts, mentre que fer-ho diàriament elevava la puntuació en 5,08 punts davant els qui realitzaven aquesta activitat amb menor assiduïtat.

La professora Christina Pollard, autora principal de l’estudi i investigadora de l’Escola de Salut Poblacional de Curtin, va destacar que "aquests no són programes costosos ni intervencions clíniques: són comportaments que ja formen part de la vida de moltes persones i que poden fomentar-se fàcilment a través de missatges de salut pública".

Impacte de les campanyes de conscienciació

A més de confirmar els beneficis d’aquestes activitats quotidianes, la investigació va avaluar la repercussió de les campanyes de sensibilització sobre salut mental. Amb un 86% dels participants reconeixent la iniciativa 'Act, Belong, Commit,' Pollard va subratllar la importància d’"invertir a llarg termini en campanyes de promoció de la salut mental que vagin més enllà de la conscienciació i apoderin les persones a prendre accions significatives".

"Aquesta investigació confirma que quan es dona i anima les persones a adoptar comportaments mentalment saludables, els beneficis es poden sentir en tota la comunitat", va afirmar l’experta, qui va insistir en la necessitat de centrar-se en la prevenció i no només en el tractament, per "ajudar les persones a mantenir-se mentalment sanes abans d’arribar a un punt crític".