«La cocaïna provoca una falsa sensació de no ser addicte»

Durant 40 anys, ha estat el màxim responsable de la gestió de les addiccions a Catalunya. Quina valoració fa de la seua trajectòria?

A títol col·lectiu, crec que hem d’estar molt satisfets perquè en tot aquest temps hem aconseguit moltíssimes coses, com crear serveis assistencials, polítiques de reducció de danys i programes de prevenció per donar veu a les persones més vulnerables, així com lluitar contra l’estigma que envolta les drogodependències. Per exemple, vam ser els primers a l’Estat espanyol (juntament amb el País Basc) a introduir el sistema d’intercanvi de xeringues, fet que va provocar una disminució de la incidència del VIH i l’hepatitis en aquells que consumien principalment heroïna. Actualment, repartim 750.000 xeringues a l’any a Catalunya i hem aconseguit reduir la incidència del consum d’heroïna per via intravenosa i les morts per sobredosi.

Com es va viure l’epidèmia de l’heroïna als anys 80?

En aquell temps, les portades dels diaris més importants del país publicaven cada dia una columna amb les morts que hi havia per sobredosis. Fins i tot als 90, les enquestes d’opinió ciutadana assenyalaven les drogues, juntament amb el terrorisme i l’atur, com a principals preocupacions. El consum d’heroïna tenia molta visibilitat als carrers i s’associava amb delinqüència i inseguretat. A més, el desconeixement va fer que entre consumidors es compartissin agulles contaminades, fet que va provocar la gran epidèmia de la sida, que va acabar sent la primera causa de mort entre els joves.

Després, altres drogues van cobrar importància.

Per posar-ho fàcil: Després que l’heroïna sorgís entre els 70 i els 80 com a droga depressora i anestèsica, va arribar la cocaïna entre els 90 i els 2000 com a tot el contrari, una substància estimulant associada al lleure i fins i tot a la feina. A partir dels 2000 i lligat la festa, comencen a aparèixer les drogues de síntesi –elaborades en laboratoris–, la principal representant de les quals seria l’èxtasi. Però durant totes aquestes dècades, ens ha anat acompanyant el tabac, el cànnabis i els seus derivats, i sobretot l’alcohol.

Roberto Saviano assegura al seu llibre CeroCeroCero. Cómo la cocaína gobierna el mundo que “consumeix coca qui és més a prop teu”. Tan popular n’és l’ús?

El grup d’edat que més la consumeix és entre els 15 i els 29 anys i el 3,1% d’aquest l’hauria consumit l’últim mes. Encara que està molt per sota de l’alcohol o la marihuana, entre drogues com l’èxtasi o l’heroïna, la cocaïna és la substància més predominant perquè té una baixa percepció de risc perquè s’associa als estímuls, a la festa, o fins i tot a l’èxit, i fa que la gent tingui una falsa percepció de seguretat. Qui la pren té la falsa sensació de no ser addicte, només per estar 10 dies sense consumir-la. Tanmateix, cada vegada en necessitarà més quantitat per aconseguir el mateix efecte.

El fentanil ha arribat aquí?

Ara com ara, a maig de 2025, podem dir que a Catalunya no hi ha fentanil. Si n’hi hagués, ho sabríem de manera immediata perquè la simptomatologia és clara –patir una sobredosi de fentanil és fàcil–. A més, el nostre sistema està preparat per fer front a la seua possible arribada, però no és el cas. Als Estats Units, i algunes regions del Canadà i de Mèxic el fentanil i l’oxicodona sí que suposen un problema de salut pública, provocat a partir dels 2000 per la mateixa indústria, ja que van fer una campanya per l’ús d’aquest tipus d’opioides sintètics per tractar el dolor crònic.

Les drogues amb finalitats terapèutiques, com la marihuana, haurien de ser legals?

Després de tots aquests anys treballant en aquest àmbit, crec que, si l’evidència científica certifica que un producte pot tenir ús terapèutic, sí, s’ha d’utilitzar. Ningú no discuteix l’ús de la morfina, per exemple. L’ús sociorecreatiu ja és un altre tema. No soc partidari de la legalització, però sí de la regulació.

És possible sortir de les drogues?

Sí, és molt possible sortir-ne. L’addicció és una malaltia crònica el tractament de la qual dona millors resultats que altres malalties cròniques, com la diabetis o la hipertensió. Com abans es demani ajuda, millor.