Mor Ventura Margó, líder de l'antifranquisme a Lleida

Ventura Margó, regidor de l’Ajuntament de Lleida entre 1979 i 1983, va morir ahir als 98 anys d’edat. Però més que pel seu pas per la Paeria, Margó destaca pel fet que segurament va ser el principal dirigent de l’antifranquisme a la ciutat. Va començar a militar al PSUC a mitjans dels anys 60, després de ar amb representants del partit a Perpinyà durant una excursió amb autocar amb la seua dona i el seu fill. 

Al cap de pocs mesos, ja era el seu líder a la província, membre del comitè central i corresponsal de La Pirenaica, l’emissora del partit. El Jordi, el seu nom a la clandestinitat, tenia un camp d’acció molt ampli. Va ser un dels responsables de l’estratègia de promoure activitats culturals alternatives a les de la dictadura i va participar en la lluita dels colons per aconseguir la propietat de dos latifundis de l’Església. Un era el de la Unió Laical de Beneficiaris, de més de 3.000 hectàrees, en el qual es va aconseguir que els agricultors accedissin a la titularitat de les terres; l’altre, el de Montagut. Va ser un dels impulsors de Unió de Pagesos a partir de les Comissions Pageses i cofundador de CCOO a Lleida. Així mateix, es va convertir en un dels primers líders veïnals al capdavant de l’associació de la Mariola. 

Margó, nascut a Terrassa, va arribar a Lleida amb la seua família a començaments del 1931, amb 5 anys d’edat. Després de les penúries de la Guerra Civil, als 14 anys va entrar d’aprenent en un negoci de comerç. La seua traça el va portar a anar guanyant responsabilitats, fins que en paral·lel a l’entrada en la política clandestina es va convertir en el cap de personal d’una empresa que ja tenia més de cent empleats. 

Precisament, els seus amos el van acabar acomiadant per l’activitat antifranquista, que l’havia portat a la presó 4 dies el 1967, i el 1970 va obrir la llibreria L’Àncora, que va haver de tancar després de rebre dos atemptats comesos pels ultres de La Guardia de Franco. Paradoxalment, el més jove dels terroristes va acabar treballant en una biblioteca pública unes dècades després. El 1974, va ser un dels 67 membres de l’Assemblea de Catalunya detinguts a Sabadell. Després de la recuperació de la democràcia, es va presentar a les municipals com a número dos de la llista del PSUC. 

Va formar part del govern, dins del pacte amb el PSC de Siurana, CiU i ERC fins al 1982, quan el seu grup va ar a l’oposició, i va ser un dels promotors de les escoles bressol. Després de la descomposició del PSUC va deixar la política –malgrat que quan es va fundar Podem va participar en les primeres reunions– i es va centrar en la publicació de llibres en els quals relatava vivències i records. L’últim va ser Lleida, entre guerra i postguerra, fa menys de dos anys.