Relacionen l’exposició a contaminació durant l’embaràs amb canvis al cervell del fetus

L’exposició a contaminants atmosfèrics durant el període de gestació, especialment en les fases més avançades de l’embaràs, pot provocar alteracions significatives en el desenvolupament cerebral del fetus. Així ho confirma una investigació pionera liderada per l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, pertanyent a la Fundación La Caixa, que ha demostrat per primera vegada com la pol·lució ambiental està directament relacionada amb canvis estructurals al cervell durant la seua formació prenatal.

L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista científica 'The Lancet Planetary Health', s’ha realitzat en col·laboració amb el centre BCNatal i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Els investigadors van analitzar dades de 754 parelles de mares i fetus recollits entre 2018 i 2021 com a part del Barcelona Life Study Cohort, constituint la primera investigació que examina específicament aquesta associació amb tècniques avançades de neuroimatge fetal.

Les participants es van sotmetre durant el tercer trimestre de gestació a neurosonografies transvaginals, un tipus especialitzat d’ecografia que permet observar amb detall la morfologia i estructures del cervell fetal en desenvolupament. Paral·lelament, es va mesurar la seua exposició a tres contaminants clau: diòxid de nitrogen (NO₂), partícules fines (PM2,5) i carboni negre, mitjançant models híbrids d’alta precisió.

Canvis estructurals al cervell en desenvolupament

Els resultats de l’estudi han estat reveladors. Els fetus més exposats als contaminants analitzats van presentar un augment significatiu en el volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefalorraquidi. Concretament, es va detectar un increment en la mida dels ventricles laterals, situats en cada hemisferi cerebral, així com una dilatació de la cisterna magna, una cavitat ubicada a la part posterior i inferior del cervell.

"Encara que tots els mesuraments es mantenen dins de rangs considerats normals, aquests canvis són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta al cervell durant la seua formació", explica Laura Gómez-Herrera, investigadora de ISGlobal i coautora principal de l’estudi.

Una altra troballa destacable va ser l’associació entre una exposició més gran al carboni negre i una reducció en la profunditat del solc lateral o incisió de Silvio, un plec profund que travessa el cervell. Aquest canvi anatòmic podria indicar una menor maduració cerebral als fetus més exposats a aquest contaminant, vinculat principalment a la combustió incompleta de combustibles fòssils.

Metodologia innovadora de mesurament ambiental

Una de les característiques més destacades d’aquesta investigació ha estat el seu enfocament integral per mesurar l’exposició real a contaminants. A diferència d’estudis anteriors, l’equip científic va considerar tres microambients diferents: el domicili, el lloc de treball i les rutes de desplaçament habituals de les participants.

Per aconseguir mesuraments precisos, es van combinar dades d’estacions de monitoratge ambiental amb mètodes estadístics avançats. A més, es va implementar un sistema innovador de seguiment mitjançant una aplicació mòbil de geolocalització, que va permetre recopilar informació sobre els patrons d’activitat i desplaçament de les gestants.

"Aquest enfocament metodològic ens ha permès obtenir una imatge molt més precisa de l’exposició real a contaminants que pateixen les embarassades en la seua vida quotidiana", assenyalen els investigadors. Els models híbrids utilitzats combinen mesuraments reals amb algoritmes predictius, oferint estimacions molt fiables de la contaminació en cada microambient.

Impacte del moment d’exposició durant la gestació

Un aspecte crucial de l’estudi ha estat la identificació de períodes crítics durant l’embaràs en què l’exposició a contaminants resulta especialment perjudicial per al desenvolupament cerebral. Els resultats assenyalen que el segon i tercer trimestre de gestació constitueixen les fases més vulnerables.

Durant aquests períodes, el cervell fetal experimenta processos intensius de desenvolupament, incloent la formació i organització d’estructures cerebrals fonamentals. L’exposició a contaminants atmosfèrics en aquestes etapes sembla interferir amb aquests processos delicats, provocant alteracions en l’arquitectura cerebral que podrien tenir implicacions a llarg termini.

Els investigadors subratllen que aquestes troballes reforcen la importància d’implementar mesures preventives específiques per protegir les dones embarassades de la contaminació atmosfèrica, especialment durant aquestes fases avançades de la gestació.

Què és la neurosonografia transvaginal?

La neurosonografia transvaginal és una tècnica de diagnòstic per imatge avançada que permet estudiar en detall l’anatomia del cervell fetal durant l’embaràs. A diferència de les ecografies convencionals, aquesta tècnica ofereix una resolució molt superior per visualitzar estructures cerebrals petites i complexes.

El procediment consisteix en la introducció d’una sonda ecogràfica especialitzada per via vaginal, la qual cosa permet obtenir imatges d’alta qualitat del cervell fetal a causa de la proximitat amb l’úter. Aquesta tècnica resulta particularment útil durant el segon i tercer trimestre, quan moltes de les estructures cerebrals ja estan formades i són clarament visibles.

Els especialistes poden avaluar la mida i la forma d’estructures com els ventricles cerebrals, la cisterna magna, el cerebel, el cos callós i els diferents solcs i circumvolucions que es van formant a l’escorça cerebral a mesura que avança la gestació.

Quins efectes tenen els contaminants atmosfèrics en el desenvolupament fetal?

Els contaminants atmosfèrics poden travessar la barrera placentària i afectar directament el desenvolupament del fetus. El diòxid de nitrogen (NO₂), procedent principalment del trànsit rodat, i les partícules fines (PM2,5), emeses per vehicles i indústries, han estat associats amb diversos efectes adversos durant la gestació, incloent menor pes al nàixer i part prematur.

El carboni negre, un component del sutge resultant de la combustió incompleta, és especialment preocupant per la seua capacitat per penetrar profundament en l’organisme i desencadenar processos inflamatoris que poden afectar el desenvolupament neurològic.

Els mecanismes exactes mitjançant els quals aquests contaminants alteren el desenvolupament cerebral encara estan sent investigats, però els científics apunten a processos d’estrès oxidatiu, inflamació i alteració de vies de senyalització cel·lular com a possibles causants d’aquests canvis estructurals.

Com poden protegir-se les embarassades de la contaminació?

Davant d’aquestes troballes, els experts recomanen diverses mesures preventives per minimitzar l’exposició a contaminants durant l’embaràs. Entre elles destaquen evitar zones d’alta densitat de trànsit, especialment en hores punta; utilitzar purificadors d’aire en espais interiors; mantenir les finestres tancades en dies d’alta contaminació; i considerar l’ús de màscares específiques per filtrar partícules en ambients molt contaminats.

Així mateix, subratllen la importància de polítiques públiques que redueixin els nivells generals de contaminació en àrees urbanes, com la creació de zones de baixes emissions, el foment del transport públic elèctric i l’ampliació d’espais verds, mesures que beneficiarien especialment a col·lectius vulnerables com les dones gestants.