SEGRE

Les falles es tornen a encendre: calendari i pobles per viure la festa del foc al Pirineu de Lleida

Durro, a la Vall de Boí, dona inici a una tradició ancestral declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb prop d’un centenar de fallaires que baixaran des de l’ermita de Sant Quirc

Fallaires encenent el foc.

Fallaires encenent el foc.Ajuntamnet de Vall de Boí

SEGRE REDACCIÓ
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Pirineu s’il·lumina aquesta nit amb l’inici de la temporada de falles, una tradició en què el foc és el gran protagonista. Durro, a La Vall de Boí, inaugura aquest cicle festiu amb prop d’un centenar de fallaires que descendiran des de l’ermita de Sant Quirc, situada a 1.500 metres d’altitud, a partir de les 22:30 hores. Mitja hora abans començarà la comitiva infantil, iniciant així un calendari de celebracions que s’estendrà per diferents localitats pirinenques durant les properes setmanes.

Aquesta manifestació cultural, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015, se celebra a 73 pobles distribuïts al llarg del Pirineu: 34 a França, 17 a Catalunya, 9 a l’Aragó i 3 a Andorra. Les falles representen una connexió profunda amb els cicles agraris i solars, on el foc, símbol del sol, s’utilitza com a element purificador de camps, boscos i poblacions, allunyant els mals esperits segons dicta la tradició centenària.

El ritual del foc al Pirineu: significat i simbologia

La pràctica de les falles constitueix un dels rituals més antics del Pirineu i manté un profund simbolisme vinculat als solsticis. En essència, el ritu consisteix a encendre troncs o torxes dalt de les muntanyes per posteriorment descendir amb ells fins els pobles, creant impressionants rius de foc que serpentegen pels pendents muntanyosos en la foscor de la nit.

La cosmogonia pirinenca atribueix al foc un poder regenerador. Segons els experts en tradicions populars, aquestes celebracions tenen el seu origen en antics cultes precristians relacionats amb la fertilitat de la terra. El descens amb les torxes enceses simbolitza la baixada del sol a la terra, transmetent la seua energia purificadora als camps per garantir bones collites i prosperitat a les comunitats.

A cada localitat, el ritual presenta peculiaritats pròpies, si bé l’essència es manté: els fallaires —portadors de les falles— recullen els troncs o torxes preparats prèviament, els encenen en un punt elevat i descendeixen en processó fins el nucli urbà, on són rebuts amb música, balls i celebracions populars.

Calendari de celebracions: Sort agafa el relleu

Després de la inauguració a Durro, Sort, a la comarca del Pallars, agafarà el relleu demà, encara que les activitats comencen ja avui al migdia amb la plantada de la falla major. El programa en aquesta localitat és especialment intens, amb diversos grups de fallaires procedents de pobles propers que s’uniran a la celebració.

Els participants de Llessui iniciaran el seu camí demà a les 17:00 hores en direcció a Sort, seguits pels d’Enviny. A les 20:15 hores, la comitiva partirà cap a Bressui, on tindrà lloc un sopar popular que servirà com a punt de trobada i confraternització entre els diferents grups de fallaires. La tornada cap a Sort es produirà a partir de les 22:00 hores, amb la incorporació dels participants des d’Olp, i mitja hora més tard des de Bressui.

El moment culminant arribarà aproximadament a les 23:30 hores, quan està prevista l’encesa de la falla major, un espectacle de llum i tradició que atraurà nombrosos visitants. Les celebracions continuaran dimarts amb les fallis de la Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur, estenent així aquesta manifestació cultural pel territori pirinenc.

Una tradició reconeguda per la UNESCO

El reconeixement de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2015 va suposar un important reconeixement per a la preservació d’aquesta tradició. La UNESCO va valorar especialment el caràcter transfronterer d’aquesta manifestació cultural, que ha sobreviscut al pas del temps mantenint la seua essència malgrat les diferències istratives i polítiques entre regions i països.

Aquest reconeixement ha contribuït a revitalitzar la celebració en algunes localitats on la tradició s’havia debilitat, així com a incrementar l’interès turístic per aquestes festivitats, que ofereixen una experiència única per conèixer de primera mà el patrimoni immaterial del Pirineu.

La candidatura presentada davant de la UNESCO va ser fruit d’una feina conjunta entre comunitats d’Espanya, França i Andorra, el que demostra com les tradicions culturals transcendeixen fronteres i poden servir com a element de cohesió entre territoris veïns amb arrels culturals comunes.

Com s’elaboren les falles tradicionals?

Les falles tradicionals varien segons la zona geogràfica, però generalment consisteixen en troncs d’avet o pi als quals se’ls practiquen talls per facilitar-ne la combustió. En algunes localitats, com Isil o Alins, s’utilitzen escorces de bedoll enrotllades en forma de torxa, mentre que en altres zones es fan servir teies resinoses que garanteixen una combustió duradora i espectacular.

La preparació d’aquests elements requereix un coneixement específic que es transmet de generació en generació, i que inclou des de la selecció de la fusta adequada fins les tècniques per a la seua encesa i maneig durant el descens. Aquest saber tradicional forma part integral del patrimoni immaterial associat a les falles.

En els últims anys, algunes localitats han introduït adaptacions per garantir la seguretat dels participants i reduir l’impacte ambiental, sense que això suposi una pèrdua de l’essència tradicional de la celebració.

Quines altres localitats celebren les falles al Pirineu català?

A més de Durro i Sort, nombroses localitats del Pirineu català mantenen viva la tradició de les falles. Entre elles destaquen Isil, a la Vall d’Àneu, on són particularment conegudes; Boí, que comparteix vall amb Durro; Taüll, famós també pel seu conjunt romànic; o Barruera.

Cada localitat celebra els seus falles en dates específiques, generalment coincidint amb el solstici d’estiu o amb festivitats locals, el que permet als aficionats a aquesta tradició disfrutar de diferents celebracions al llarg de l’estiu. Aquesta distribució temporal ha afavorit també el desenvolupament d’un turisme cultural específicament interessat en aquestes manifestacions tradicionals.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking