Territori
En les tres accepcions que recull el DIEC, una extensió de terra que forma una adscripció política i istrativa i una superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística, el territori és una porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat. És un concepte plural: la presentació lingüística sobre realitats diverses que van del jo a l’altre, del món al cosmos, un procés per donar nom a descobertes i coneixements de realitats espacials, des de l’entorn més íntim al més universal. I la primera etapa de descobriment territorial humà, diuen els qui acadèmicament en saben, és l’entorn d’un nosaltres i l’entorn immediat del món real, i el llenguatge configura la imatge del món de cadascú: és la Weltanschauung alemanya. Potser per això deia Aristòtil que el que és social és primari i que és l’individu el que és secundari, perquè l’home és societat. I d’aquí, doncs, el que genèricament té d’humana la comunitat lingüística, perquè és la comunitat humana la que inventa el territori. La comunitat del nosaltres determina la imatge individual del món perquè els individus que la integren són de constitució semblant: el territori era del tot interpretat. Serà a partir del racionalisme modern, que col·loca el jo al centre, quan es produeix una transformació del mateix concepte de territori, i això ens permet de dir que els límits territorials són una invenció moderna. Els territoris antics eren territoris sense fronteres clarament definides. I el poder de l’Estat postmodern ja no és només del domini del territori geogràfic, sinó el del control dels individus i de les seves activitats. En l’home d’avui, amb l’acceleració científica i tecnològica, la configuració del territori s’esvaeix. Ens caracteritza l’extraterritorialitat: un anar d’aquí cap a allà que ens fa, potser, més desarrelats. Però no pas uns desarrelats. I com que el territori és objecte d’estudi recurrent de moltes disciplines i tothom té territoris com un joc de caixes xineses, quan aquí parlem de territori ens referim, en tot el seu conjunt i amb totes les seves particularitats, al “paisatge, país, pàtria” de què parla l’assaig del professor Ignasi Aldomà. Un tot sabent-nos solidaris.