SEGRE

ENERGIA

Impulsen a l’Urgell les primeres eòliques i solars amb bateries després de la gran apagada

Almenys tres centrals híbrides que combinaran molins i plaques fotovoltaiques en aquesta comarca i la Conca de Barberà. Les promou la multinacional austríaca RP Global a partir de projectes antics

Jornada a la Diputació sobre la integració de les renovables al territori- La Diputació va acollir ahir una jornada tècnica sobre la integració de les energies renovables al territori. Al llarg del matí, les ponències i debats van abordar qüestions com les instal·lacions agrivoltaiques, que combinen agricultura i producció d’energia, o com mitigar l’impacte paisatgístic de les grans instal·lacions de ls solars, entre d’altres. - R.R.

Jornada a la Diputació sobre la integració de les renovables al territori- La Diputació va acollir ahir una jornada tècnica sobre la integració de les energies renovables al territori. Al llarg del matí, les ponències i debats van abordar qüestions com les instal·lacions agrivoltaiques, que combinen agricultura i producció d’energia, o com mitigar l’impacte paisatgístic de les grans instal·lacions de ls solars, entre d’altres. - R.R.

Raúl Ramírez

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La multinacional austríaca RP Global promou a les comarques de Lleida les primeres centrals solars i eòliques dotades de bateries. La construcció es planteja després que la gran apagada que va afectar tota la península Ibèrica el 28 d’abril at posés de manifest la conveniència de combinar la producció d’energies renovables amb sistemes d’emmagatzematge per dotar el sistema elèctric de més estabilitat i resistència. Es tracta de tres projectes per a instal·lacions híbrides que combinaran molins de vent i plaques fotovoltaiques, distribuïts entre la comarca de l’Urgell i de la Conca de Barberà, a Tarragona.

El promotor ha iniciat la tramitació davant la Generalitat d’un d’aquests tres projectes: el de la central híbrida denominada Sant Roc, de 49,5 megawatts (MW) de potència i una inversió prevista de més de 56,7 milions d’euros. Inclourà sis molins de vent, cinc en sòl tarragoní i un al municipi de Guimerà. Aquesta localitat haurà d’acollir també més de 25 hectàrees de ls solars. El sistema d’emmagatzematge, amb dos contenidors de bateries que sumaran 3 MW, es preveu a Ciutadilla, a prop de la subestació on la planta haurà d’evacuar l’energia. Ho farà a través d’una línia d’alta tensió de 220 kV i 16,8 quilòmetres de longitud que travessarà Ciutadilla, Vallbona de les Monges i l’Espluga de Francolí (Tarragona).

Aquest projecte es basa en dos instal·lacions d’energies renovables més antigues, que al seu dia es van tramitar per separat: el parc eòlic de Sant Roc i la central solar Espluga 2. Així mateix, incorpora un sistema de bateries per emmagatzemar excedents d’energia en períodes de baixa demanda i alliberar-la a la xarxa quan el consum augmenta o hi ha interrupcions en el subministrament. En promotor estima que les previstes a Ciutadilla tindran una autonomia de dos hores.

A més de la central híbrida de Sant Roc, RP Global en promou almenys dos més a l’Urgell i la Conca de Barberà. Són els projectes denominats Martí, de 48 MW de potència, i Gardeny, de 44 MW. Tots preveuen combinar molins de vent i ls solars i incorporar emmagatzemament en bateries. L’empresa ha iniciat una campanya per captar inversors locals, tal com exigeix la Generalitat de Catalunya en projectes de més de 5 MW de potència.

Impuls del Govern per emmagatzemar energia

La Generalitat va aprovar la setmana ada un decret llei per accelerar la tramitació de centrals d’energies renovables, les línies per evacuar l’electricitat que generin i sistemes d’emmagatzematge d’energia. Els qualifica d’“interès públic superior”, una figura de la UE que permet rebaixar exigències ambientals.

Concessions més llargues a centrals reversibles

Les centrals hidroelèctriques reversibles es consideren també sistemes per equilibrar producció i demanda elèctrica i donar estabilitat a la xarxa. Es basa en dos embassaments en cotes d’altitud diferents units entre si. En moments de baixa demanda elèctrica, bomben cabal de l’inferior al superior, i el turbinen des del pantà més alt quan creix el consum. A Lleida n’hi ha tres: el de Montamara (Pallars Sobirà), Sallente-estany Gento (Pallars Jussà) i Moralets, a la Ribagorça lleidatana i franjolina. L’Estat va aprovar un decret per prolongar les concessions als qui facin obres per repotenciar aquestes instal·lacions, totes a la conca de l’Ebre, i la Generalitat farà el mateix a les conques internes.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking