Olis gairebé medicinals: el Pallars Jussà atresora 6 espècies autòctones d’olivera amb alta presència de polifenols

Sis de les quinze varietats autòctones d’olivera que els treballs de l’ajuntament de Tremp, l’IRTA i l’Associació de Productors d’Oli del Pallars han permès localitzar i recuperar al Pallars Jussà es troben entre les que ofereixen a tot Europa una presència de polifenols més gran, un compost químic de propietats medicinals.

El Pallars Jussà atresora quinze varietats d’oliveres autòctones de les quals sis produeixen olives amb un oli que té unes característiques properes a terapèutiques. “Surten amb polifenols molt alts. Són pràcticament medicinals i amb sabors molt del gust del mercat”, va explicar Dolors Etxalar, tècnica de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Tremp, al presentar al Congrés de Repoblament de Catalunya el projecte de l’Associació de Productors d’Oli del Pallars Jussà, una de les potes del desenvolupament agroalimentari de la comarca i la seua capital juntament amb altres com Al teu gust o Tot al Pallars.

Els polifenols són unes substàncies químiques les molècules de les quals tenen més d’un grup fenol, uns compostos antioxidants presents en alguns fruits vegetals, com l’oliva, la mora, el raïm o el nabiu, i la ingesta dels quals té efectes beneficiosos per a la salut humana: són antioxidants, retarden l’envelliment cel·lular, protegeixen els vasos sanguinis i alenteixen el deteriorament neurològic.

El rastreig de varietats d’olivera iniciat el 2016 dins del programa Al teu gust amb la col·laboració de l’IRTA va portar a la detecció al Pallars de 30 espècies diferents. Catorze van resultar autòctones. I d’aquestes, cinc (cua de cirera, grossal, llargueta, massanell i negral), considerades prèmium, presentaven dos característiques particulars: sabors picants i amargs, una cosa molt del gust del mercat gurmet, i una presència inusualment elevada de polifenols, a l’altura dels índexs més alts detectats a Europa i localitzats, fins ara, a Itàlia i ocasionalment també a Galícia.

Els nivells més elevats es donen en la cua de cirera, tot i que amb permís de la primerenca de sant Martí, que s’ha afegit a la llista de les varietats autòctones i prèmium però que encara no figura en el catàleg de varietats d’Olipallars perquè la planta, molt escassa, es troba en fase de recuperació.

Els tècnics atribueixen l’elevada presència de polifenols a l’estrès que pateixen els arbres per la combinació de l’altitud, la sequedat i les forquilles tèrmiques (16º ahir, gairebé 20º dilluns) que es donen al Jussà.

Un sector en creixement que recupera les varietats del país

El sector olier travessa una fase de creixement al Pallars Jussà, on l’Associació de Productors d’Oli té 83 socis (eren 30 el 2016), 10 empreses envasen oli i hi ha un molí operatiu a Gavet de la Conca i un altre a Aramunt amb un projecte de recuperació que compta amb una ajuda de 200.000 euros. Les prospeccions de varietats, iniciades el 2016, han portat a localitzar 30 espècies d’olivera, 15 de les quals autòctones. Aquestes últimes han estat localitzades en finques, algunes en explotació i moltes d’antigues i ja abandonades.

El procés de recuperació i el cultiu de nous plançons es fa en un viver ubicat a l’entorn de l’embassament de Terradets del qual s’encarrega l’Escola Agrària del Pallars. Els treballs d’investigació ha anat aportant sorpreses com la comprovació de quines varietats no autòctones i el cultiu de les quals és habitual al pla, com l’arbequina, ofereixen bons rendiments a entre 600 i 800 metres d’altitud i que, per la combinació d’aquest factor amb altres com la pluviometria i l’amplitud de l’arc tèrmic, la presència de polifenols en l’oli que surt de premsar aquestes olives es dispara i resulta molt més elevat que al sud de la demarcació. En aquests poc més de vuit anys, entre el 2016 i el 2025, la superfície dedicada al cultiu de l’olivera ha at de 250 a 800 hectàrees, moltes de les quals amb varietats autòctones.