La petjada d’un arxiver de Cervera

Cervera va acollir ahir l’acte inaugural de l’Any Agustí Duran i Sanpere que, coincidint amb el 50 aniversari de la seua mort, reivindicarà la figura de l’arxiver, historiador, arqueòleg, museòleg i antropòleg nascut a la capital de la Segarra el 1887. Més de 200 persones van omplir el paranimf de la Universitat en l’arrancada oficial d’aquesta commemoració, en un acte presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Fins al maig del 2026, diferents activitats buscaran posar en relleu el seu llegat com una peça clau en la preservació documental, històrica i cultural de Catalunya.

L’alcalde de Cervera, Jan Pomés, es va mostrar orgullós de poder acollir l’acte inaugural i va agrair a la família la cessió de l’habitatge d’Agustí Duran i Sanpere amb tots els seus fons bibliogràfics i històrics, que avui dia és la seu del Museu Comarcal. “Esperem que aquest any serveixi per revaloritzar i redescobrir la figura i el llegat de les múltiples facetes de Duran, que sempre ens acaba sorprenent.” La consellera de Cultura va destacar que Duran i Sanpere va edificar l’“estructura arxivística moderna pensada des del servei públic”, entenent el patrimoni cultural com a eina de cohesió social. Una visió de país que va desembocar en la creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la xarxa actual d’arxius comarcals, i va contribuir a construir un sistema cultural integrat amb la creació de l’Institut Municipal d’Història, “una institució pionera”. 

La filla de Duran i Sanpere, Eulàlia, va recordar que en els difícils anys 40 l’activitat del seu pare era “frenètica”. Va explicar que “sempre anava amb una llibreta a la butxaca i la màquina de fotografiar penjada al coll per preservar la memòria de tot”. I va afegir que al costat del seu pare va aprendre molt: “Ell volia connectar els llibres i els arxius amb la vida als carrers.” El pianista Marc Castellà i la soprano Ruth Rius van posar la nota musical en un acte també amb l’Escola de Teatre La Caserna, que va donar vida a alguns textos autobiogràfics en els quals Duran i Sanpere explicava diversos moments de la seua vida i atges d’algunes cartes que va enviar a la seua dona, Hermínia Grau, entre el 1923 i el 1939.