La Universitat de Lleida aposta pel mindfulness per millorar el benestar de la comunitat universitària

Conciliar la vida laboral i personal, la sobresaturació d’informació o la immediatesa són factors que afecten el benestar de la societat actual. Davant d’això, la Universitat de Lleida promou des de fa anys el mindfulness entre la seva comunitat universitària. Enguany reforça la seva aposta per aquesta pràctica, especialment entre el jovent, i en porta a terme un estudi sobre els efectes.

Haver de rellegir la pàgina d’un llibre, estudiar i no retenir res o desconnectar mentalment en una conversa amb els amics; són situacions que poden ser recurrents per a algunes persones i que demostren les dificultats que té la societat actual per concentrar-se a l’hora de viure el present i portar a terme tasques (aparentment) senzilles. Els motius, sovint, són els pensaments intrusius que ens recorden fets o afers que hem viscut, tenim pendents o ens preocupen, com poden ser problemes en l’àmbit personal, educatiu o laboral. Això es veu agreujat pel disseny del món actual, convertit en un regne de distraccions que es mou a un ritme frenètic: des que ens llevem fins que anem a dormir, les notificacions i aplicacions addictives dels dispositius mòbils ens segresten i, en aquest sentit, estem exposats també a una sobresaturació informativa que ens impregna de fets o notícies –sovint nefastes– que ens afecten de forma directa o indirecta. Una tempesta perfecta capaç de desestabilitzar emocionalment una persona, arribant a generar-li episodis d’estrès o ansietat que derivin en malestar emocional o en dolors crònics. De fet, la Universitat de Lleida (UdL) va donar a conèixer fa poc més d’una setmana els resultats de l’estudi sobre el benestar emocional dels seus estudiants, professors i personal tècnic de gestió i d’istració i serveis. Amb relació a l’alumnat, es posa damunt la taula que quatre de cada cinc manifesten patir burnout (síndrome d’estar cremats), dos de cada cinc senten que les dificultats s’acumulen tant que no poden superar-les, la meitat mostra simptomatologia depressiva i un de cada deu ha tingut idees de suïcidar-se o autolesionar-se. Pel que fa al professorat, la meitat se sent afectat pel burnout i un de cada cinc es veu incapaç de controlar les coses importants de la vida i mostra símptomes de depressió. Entre el personal de servei, un de cada cinc també té simptomatologia depressiva. Els resultats sorgeixen de l’enquesta amb 1.700 participants feta el 2023.

La Universitat de Lleida (UdL) porta a terme diferents projectes per millorar el benestar de la seva comunitat universitària, un dels quals és el mindfulness (del qual imparteix un postgrau des de fa aproximadament una dècada). La institució va decidir impulsar un primer curs introductori sobre aquesta pràctica, que té el propòsit d’ajudar les persones que el practiquen a tenir una atenció plena en el present, deixant de banda les distraccions o preocupacions quotidianes, amb els beneficis emocionals que això suposa. La iniciativa va desplegar-se el curs acadèmic 2019-2020, sobretot, per donar resposta als efectes de la covid-19, segons recorda Fran Valenzuela, adjunt del Vicerectorat d’Infraestructures (Promoció de la Salut) de la UdL. “Amb l’esclat de la pandèmia, el nou equip rectoral, entre els quals estava jo i el Dr. Narciso Pastor, ens vam preguntar com podíem ajudar la nostra població universitària. Personalment, feia anys que practicava la meditació i, a més, atesa la meva especialitat en neurofisiologia del dolor (inclòs el crònic), sempre havia volgut aprofundir en un tractament com el mindfulness davant la seva evidència científica en l’abordatge d’una afecció crònica. Vam iniciar el curs i, probablement, a causa de la situació derivada de la pandèmia, molta gent de la universitat va començar a sentir curiositat, tenint una bona acceptació entre docents i el personal universitari, i fent-se extensiu l’any següent a l’alumnat”, explica Valenzuela. “És fascinant veure com una pràctica tan senzilla com aquesta pot induir canvis profunds en el cervell, ajudant-nos no només a gestionar el dolor, sinó a transformar-lo en una experiència més able”, sosté. “A més, no només calma la ment; també té un impacte tangible en el nostre cos. Quan practiquem l’atenció plena, per exemple, estem gestionant l’estrès i també reentrenant l’eix intestí-cervell per promoure la resiliència i el benestar integral”, afegeix.

Des de la UdL s’ha continuat promovent la pràctica del mindfulness, i es té la percepció que l’interès que genera entre els seus alumnes ha augmentat progressivament des del 2020. “Els últims anys rebo més correus d’estudiants preguntant pel curs, els quals s’adonen dels beneficis que té un cop l’han fet. En total hem tingut 246 inscrits”, precisa Valenzuela. “Aquesta és una pràctica que pot semblar més atractiva a mesura que avança la teva vida, però hem vist que els joves també s’hi han sentit atrets”, puntualitza.

L’àrea adjunta del Vicerectorat d’Infraestructures (Valenzuela) i el Vicerectorat d’Estudiants de la UdL, amb la vicerectora Montse Rué al capdavant, van detectar el curs acadèmic 22-23 la necessitat d’acostar la pràctica al jovent. Per aconseguir-ho, el mindfulness va esdevenir una matèria transversal, amb els pertinents i atractius crèdits. “Aquest any, com a novetat i part d’un estudi que estem portant a terme, hem començat un curs que s’anomena Autocura i que consta de sis blocs amb un total de nou mòduls. Vam considerar que seria una bona idea fer un curs integral per donar eines a la nostra població universitària tant en mindfulness com en comió, activitat física, i nutrició conscient i saludable. Integrar tots aquests coneixements és una manera molt bona d’empoderar la gent i que siguin capaços de tenir una vida plena i amb salut en tots els sentits”, afirma Valenzuela.

Així mateix, la UdL porta a terme un estudi entre la seva comunitat universitària per poder demostrar els efectes del mindfulness, amb resultats que es preveuen obtenir a finals d’aquest curs. “Per ara, puc dir que la gent que participa en aquestes iniciatives sempre vol aprofundir més en el tema”, diu Valenzuela. També s’està portant a terme l’enregistrament d’uns vídeos promocionals sobre aquesta pràctica (fotos) amb alumnat i docents.

Entre els assistents a sessions de mindfulness n’hi ha que “volen augmentar el seu nivell d’atenció, viure més tranquils o potenciar la seva capacitat d’autocura. També n’hi ha que tenen l’objectiu de reduir l’estrès o l’ansietat i millorar la gestió emocional. En el cas dels estudiants, una part volen millorar els resultats acadèmics, aprendre a treure més partit de les hores d’estudi i reduir la tensió en els períodes d’exàmens”, detalla Lama Yeshe Chödrön, mestra de Dharma amb més de 35 anys de trajectòria, fundadora del centre de ioga Arya Tara a la capital del Segrià i una de les primeres professores del curs introductori a la UdL, juntament amb la psicòloga i directora del postgrau que es fa a la institució, Luisa Conejos. Com dèiem abans, el nostre ritme accelerat i la dispersió mental a què estem habituats són una causa important d’estrès, que per si sol ja té un impacte negatiu en la nostra qualitat de vida. “A més, és un factor de risc de moltes malalties que poden arribar a ser greus. Mitjançant un entrenament i acompanyament qualificat en mindfulness, desenvolupem la consciència plena en el moment present i les nostres qualitats personals. Així, no només eliminarem l’estrès, sinó que podrem transitar pels diferents reptes de la vida amb esperit de superació, lucidesa i serenitat”, indica Lama Yeshe Chödrön. També pot ajudar a fomentar el pensament crític i revelar possibles addicions nocives. “La seva pràctica incrementa la capacitat reflexiva i de discerniment, i ajuda a prendre consciència dels hàbits nocius, com l’ús excessiu de les xarxes socials, que genera addicció, insatisfacció, angoixa per la imatge, vulnerabilitat davant de la manipulació informativa, deteriorament de les relacions humanes i l’empitjorament de la qualitat del son i del rendiment cognitiu. El problema no són les xarxes en si, sinó la manca d’esperit crític. Els joves que practiquen mindfulness milloren considerablement la seva capacitat reflexiva i poden prendre decisions més lúcides a favor de la seva salut i benestar”, diu.

Una sessió comença amb un marc teòric per facilitar la comprensió i l’aplicació correcta de les tècniques. La pràctica es porta a terme a partir d’aquest guiatge i, en acabar, es crea un espai de . La formació requereix un procés continuat d’avaluació i una atenció personalitzada d’acord amb cada cas. Segons els estudis en neurociència, “la pràctica continuada de la consciència plena genera canvis estructurals en el cervell. Es potencien les àrees vinculades amb l’aprenentatge, la memòria, la regulació de les emocions i la presa de decisions, entre d’altres. També s’afavoreix la connectivitat cerebral i la interacció cervell-cor-intestí. Tot plegat es reflecteix en la reducció de l’estrès i l’ansietat, i la potenciació de les habilitats cognitives i emocionals. Millores importants que tenen un impacte molt positiu en la qualitat de vida i del rendiment acadèmic”, apunta la Lama, que posa com a exemple el cas d’una noia que s’havia conformat a estudiar la carrera d’Infermeria per por de no ser capaç de treure’s la de Medicina, que era la seva vocació. “Va ar moltes crisis i es va sentir superada i amb poca confiança. Gràcies al treball de mindfulness, no només va acabar Infermeria amb èxit, sinó que després va fer Medicina. Ara treballa com a ginecòloga en un hospital, complint els seus somnis”, celebra.

Lama Yeshe Chödrön va iniciar-se en el ioga i la meditació amb 15 anys, i s’ha format a l’Índia, Nepal, Butan, França i els EUA. A Lleida, el 1986 va començar a impartir classes a diferents espais de la ciutat, i el 1989 va fundar-hi el centre Arya Tara. Paral·lelament, imparteix cursos i tallers arreu d’Espanya. Una de les universitats amb què col·labora és la UdL des de fa 10 anys, sent professora i directora de pràctiques en el postgrau de mindfulness, i elabora i imparteix també cursos i programes de formació d’aquesta pràctica, meditació, habilitats cognitives i salut emocional per augmentar la qualitat de vida d’estudiants i personal de la UdL. “El títol de Lama fa referència a un mestratge i una trajectòria de pràctica i estudi àmplia i profunda, alhora que és un reconeixement i acreditació de les capacitats per ensenyar la meditació i el Dharma, i guiar i acompanyar en la pràctica. A Espanya, la presència de Lames dones és excepcional”, apunta.

La nova edició del postgrau en Mindfulness i comió en la relació d’ajuda (25-26) s’enfocarà en la salut integral i el benestar psicosocial comunitari. Hi participarà professorat de renom com el Dr. Javier García Campayo, Gustavo García Diex o el Dr. Ronald Siegel.