Examen de llengua castellana i literatura de les PAU: consulta la prova i les correccions
Un article d'Irene Vallejo a 'El País' sobre les opinions simplistes i ràpides que proliferen en l'actualitat versus els pensaments més crítics i textos d'Azarón i Pío Baroja han estat alguns dels protagonistes de l'examen de llengua castellana i literatura de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Enguany els estudiants no podien escollir entre dues opcions sinó que hi havia un únic model d'examen amb quatre parts obligatòries, i tampoc hi havia lectures obligatòries. Els alumnes consultats per l'ACN han considerat que la prova ha estat relativament "fàcil" i han coincidit que havent seguit l'assignatura correctament es podien respondre bé les preguntes plantejades.
La primer part de l'examen era la de comprensió lectora i les preguntes plantejades partien de l'article 'Quizás, quizás, quizás' de Vallejo, sobre el qual els alumnes havien de contestar dues preguntes tipus test i dues de redacció. En la primera es demanava als alumnes que escollissin quina de les quatre opcions corresponia a una interpretació correcta del text. En la segona havien d'explicar en un màxim de 25 paraules quina era la idea principal del text i en la tercera explicar què significa l'expressió 'les cataractes de certeses broten dels llavis més intransigents'. La quarta pregunta, tipus test, plantejava quina era la sèrie correcta per substituir les paraules 'relliscoses, fèrria, inèrcia i vociferen'.
En el segon exercici, havien d'escriure un text expositiu sobre el concepte d'incertesa i escollir l'opció correcta entre les dues donades per completar quatre frases. Les opcions donades eren 'sobre todo/sobretodo', 'porque/por qué', 'dónde/donde' i 'sino/si no'.
El tercer exercici, sobre saber literari, plantejava cinc preguntes de les que els alumnes havien de respondre quatre. En primer lloc havien d'explicar en un màxim de 50 paraules com es manifesta el sentiment de nostàlgia als textos plantejats: un fragment de 'Las confesiones de un pequeño filósofo' d'Azorín i de 'El árbol de la ciència' de Pío Baroja. En aquest cas, també hi havia dues preguntes tipus test, una de les quals plantejava quina figura retòrica s'utilitza en el fragment 'una suau estela de tendresa' i els alumnes havien d'escollir entre sinestèsia, símil, pleonasme i paradoxa.
El quart exercici, de reflexió lingüística, plantejava tres qüestions obligatòries i dues més entre les que els estudiants han hagut d'escollir-ne una. La primera demanava explicar l'agramaticalitat de dues seqüències i la segona escriure una seqüència gramatical semànticament coherent de no més de vint paraules que tingués com a mínim un nom col·lectiu, una perífrasi aspectual i un adjectiu qualificatiu.
En el bloc dos, els alumnes podien escollir entre respondre si l'afirmació 'La variació i el canvi lingüístic es deuen al descuit i incultura dels parlants' de Juan Carlos Moreno Carrera a 'La dignidad i igualdad de las lenguas' i justificar-ho en un màxim de 50 paraules; escollir entre respostes tipus test quina de les afirmacions que es donaven era la correcta o indicar a quina varietat diatòpica de l'espanyol pertanyen les expressions 'miarma' i 'no ni ná', justificant-ho en un text de màxim 50 paraules.
A l'examen es recordava als estudiants que en aquest cas les faltes d'ortografia penalitzaven 0,1 per falta fins a un màxim de dos punts. Aquesta és la regla per aquesta matèria i per a català i literatura catalana, mentre que es tindrà en compte fins a un màxim d'un punt en sis matèries més de l'àmbit humanístic.
Un examen "fàcil"
Un cop acabat el primer examen els estudiants comentaven com els havia anat a les portes de les aules de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Entre aquests el David Bermúdez de l'Institut Joan d'Àustria que ha assegurat que la prova havia estat en general fàcil. "De cada temari, la part més fàcil", ha dit. Sobre les faltes d'ortografia, ha reconegut fer servir paraules "més bàsiques" per evitar errors.
El Samuel Ruiz, del Mireia Centre d'Estudis de Montgat, ha sortit content de la prova, tot i que li havia costat una mica més la part de sociolingüística. "En general era un examen que es podia aprovar fàcil si has portat bé el curs i has estudiat i reat una mica", ha valorat.
Per la seva banda, Isabella Peixen del centre Joan d'Àustria, ha assegurat que li havia costat el text expositiu sobre la incertesa, mentre que d'altres parts li havien anat millor. "Jo crec que tenia parts fàcils, com la comprensió lectora, però d'altres més difícils", ha dit.
En canvi, Mara Moreno, de l'Institut Mediterrània del Masnou, ha considerat que el fet que el text expositiu plantegés un concepte genèric permetia "parlar de diverses coses". "Bastant bé", ha respost a la pregunta de com li havia anat la prova.
