Selectivitat a Lleida: es compleixen 10 anys del polèmic examen de la catàfora

Lleida ha donat avui el tret de sortida a les proves de selectivitat 2025 amb un total de 2.456 estudiants matriculats que s’enfronten, com és tradició, a l’examen de Llengua i Literatura Castellana en la seua primera jornada. Aquest inici coincideix amb el desè aniversari d’un dels episodis més comentats en la història recent de l’EBAU: la famosa pregunta sobre la catàfora que el 2015 va desconcertar milers d’alumnes i va generar una intensa polèmica a tot el territori nacional.

Aquell 2015, els estudiants catalans es van trobar un terme que la majoria desconeixia per complet. "Dels 33 de la meua classe que hem fet l’examen només el sabien dos", declarava llavors una alumna de Les Borges Blanques, testimoni que reflecteix la sorpresa generalitzada. La controvèrsia va ser tal que va marcar un abans i un després en la preparació dels exàmens de selectivitat, amb professors i acadèmies incorporant des d’aleshores figures retòriques menys comunes en els seus temaris per evitar sobresalts similars.

Què és exactament una catàfora?

La catàfora és un recurs literari que anticipa part del discurs que encara no s’ha enunciat, mantenint així el suspens o evitant repeticions innecessàries. Segons la definició de la Real Academia Española, podem trobar un exemple clar en la paraula "això" dins de la frase: "el que va dir és això: que renunciava". Es tracta d’un mecanisme lingüístic que, a diferència de la més coneguda anàfora (que fa referència a una mica ja esmentat), apunta cap endavant en el text.

El debat generat per aquella pregunta va transcendir les aules, arribant fins i tot als mitjans de comunicació nacionals. Mentre alguns docents defensaven la pertinència d’avaluar aquest coneixement, d’altres van criticar durament la inclusió de conceptes que no formava part del currículum habitual o que es tractava de manera superficial. La disparitat va quedar patent fins i tot entre els mateixos estudiants: mentre alguns asseguraven no haver vist mai el terme, d’altres, com els de la Vall d’Aran, confirmaven haver-lo treballat a classe.