Vivim fent equilibris
Quan parles amb dones que ocupen càrrecs directius hi ha una frase que es repeteix sovint, com si fos una crossa: “Anem tirant. Tot el dia fent equilibris”. Perquè és així. Entre la vida professional i la familiar, entre la familiar i la professional. Perquè intentem arribar a tot arreu, vetllem perquè els engranatges funcionin, procurem que l’ambient de treball sigui l’adequat i busquem que no falti mai res enlloc. I ho fem perquè considerem que aquesta és la millor manera de liderar. De fet, l’escriptora estatunidenca Gloria Steinem ja ho proclamava així: “Nosaltres creem connexions, no jerarquies. No correm una marató sinó una carrera de relleus”. Sabem que sense un equip no som res i que sense una xarxa familiar, tampoc. I cada cop hi ha més dones ocupant càrrecs de decisió, però les xifres ens demostren que encara queda molt camp per córrer.
De fet, aquest diari publicava la setmana ada que les dones representen el 75% del personal de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida però que això no té una correlació directa en els càrrecs directius, només ocupen el 48%. Sectors clarament feminitzats però on el lideratge de les dones encara no assoleix el 50%. Tot i així, més enllà de les xifres, cal analitzar, també, altres aspectes més qualitatius. Com dirigeixen les dones? Quines pors han hagut de superar per acceptar un càrrec? Quantes vegades han patit la síndrome de la impostora? Quins comentaris han hagut d’emar? I quants equilibris han fet per conciliar la feina amb la vida personal? Segur que totes fem molts malabarismes però, com diria la padrina, perquè sabem que és a fi de bé. Que això ens permetrà anar trencant sostres de vidre i ens ajudarà a enfortir equips i dinàmiques de treball. Cuidar als companys, valorar el seu esforç i la seva constància, saber reconèixer els encerts i comunicar els errors per si es poden esmenar.
Sabem que els canvis són lents i que instaurar noves maneres de dirigir no només depèn de la presència femenina en determinats càrrecs, però sí que és un element imprescindible si volem promoure la igualtat. Evolucionar com a societat vol dir, necessàriament, seguir transformant les estructures empresarials. I que no només les dones tinguin la sensació que van per la vida fent equilibris.
