Eva Nasarre: la lleidatana que va ser icona televisiva als vuitanta ara és activista per la dependència
La presentadora pionera de programes d’aeròbic a TVE s’enfronta a una artritis reumatoide i defensa els drets de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda
Eva Nasarre, en l’actualitat. - SEGRE
Eva Nasarre, nascuda a Lleida el 1960, va saltar a la fama a Espanya com a presentadora del popular programa d’aeròbic Posada al punt en TVE durant els anys 80. Actualment, amb 65 anys, Nasarre a més desapercebuda mediàticament, però manté una activitat pública centrada en la defensa dels drets de persones amb dependència i discapacitat, després de ser diagnosticada amb artritis reumatoide severa, una malaltia crònica i incurable que limita la seua mobilitat.
Des de la seua residència en Tres Cantos, Madrid, Eva Nasarre ha combinat en les últimes dos dècades la seua vida personal i professional amb un compromís social actiu. Després del seu èxit audiovisual inicial, la seua trajectòria va evolucionar cap a l’activisme social, convertint-la en una veu reconeguda en la lluita per la Llei de Dependència i en portaveus de col·lectius afectats per malalties incapacitants.
El programa Puesta a punto, que va començar el 1983, va ser un dels espais pioners que va introduir l’aeròbic en la programació televisiva pública espanyola, amb una audiència excepcional a l'oferir exercicis accessibles per a tota la família. Aquest format, inspirat en els programes de Jane Fonda emesos als Estats Units, va permetre que Eva Nasarre es posicionés com la principal figura mediàtica que va promoure l’exercici físic en un moment en què Espanya començava a interessar-se per l’esport i la vida saludable.
L’auge televisiu i la posterior retirada de la pantalla
Durant la segona meitat dels anys 80, la imatge de Nasarre es va relacionar estretament amb les seues aparicions en televisió, on el seu característic vestidor de bodi i malles la van convertir en un referent per al públic. A més de Puesta a punto, va presentar el programa En marcha, també centrament en la promoció de l’esport i el benestar.
Tanmateix, cap a finals d’aquella dècada i principis dels 90, la seua presència en televisió se’n va anar reduint gradualment fins desaparèixer gairebé per complet de l’àmbit mediàtic. Aquest allunyament es va vincular amb el seu trasllat a Catalunya per dedicar-se a tasques socials, activisme i projectes relacionats amb col·lectius vulnerables.
Diagnòstic i nova etapa: l’activisme per la dependència
El 1999, un diagnòstic d’artritis reumatoide severa va suposar un gir decisiu en la vida d’Eva Nasarre. Aquesta malaltia autoimmune i degenerativa afecta nivell articular, limitant progressivament la mobilitat i causant dolors importants. En el seu cas, necessita utilitzar una cadira de rodes per als seus desplaçaments habituals.
Lluny d’adoptar un paper iu, Nasarre va redefinir el seu rol públic i personal, convertint-se en una defensora activa dels drets de les persones amb mobilitat reduïda i dependents. Ha treballat amb la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència i el seu compromís va ser reconegut amb el premi Ana Tutor el 2015, un guardó que destaca la tasca social compromesa.
Des del seu entorn més pròxim, també ha afrontat reptes personals com el divorci amb Chema Álvarez i les dificultats en la relació amb el seu fill Joan Marc, fins a recuperar-hi el e anys després. Actualment exerceix com a àvia, un aspecte que considera tranquil i positiu en el seu dia a dia.
Participació i reivindicació en el seu entorn local
Malgrat la pèrdua de visibilitat mediàtica, Nasarre continua implicada en demandes locals per millorar l’accessibilitat i qualitat de vida de persones amb discapacitat. En el municipi de Tres Cantos ha gestionat sol·licituds com l’habilitació de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, entre altres iniciatives.
