La pandèmia silenciosa que mata 18 milions de persones cada any: la lluita contra l'enemic invisible

Les malalties cardiovasculars (MCV) representen avui dia el principal desafiament sanitari global, causant 18 milions de morts anualment arreu del món. A Catalunya, aquestes patologies són responsables del 25% de totes les defuncions, amb l'infart de miocardi representant la meitat d'aquestes morts. Malgrat la seva devastadora incidència —que supera amb escreix les 7 milions de morts totals per COVID-19 en cinc anys—, no generen la mateixa percepció d'emergència sanitària entre la població.

Aquest fenomen resulta encara més paradoxal si considerem l'enorme esforç científic que s'està dedicant a combatre aquestes malalties. La recerca actual treballa en múltiples fronts: des de millorar la comprensió bàsica de la biologia cardíaca fins al desenvolupament de teràpies personalitzades basades en modificació genètica i regeneració cel·lular.

Per què el cor és tan vulnerable i difícil de reparar?

El cor presenta característiques úniques que el fan especialment susceptible a danys permanents. Aquest òrgan infatigable bat prop de 100.000 vegades diàriament, requerint un subministrament constant d'oxigen i nutrients a través de les artèries coronàries. Quan es produeix una interrupció del flux sanguini (isquèmia), es genera una zona de teixit mort (infart) que, a diferència d'altres teixits com la pell, no es regenera de manera espontània.

El procés natural de reparació implica la formació d'una cicatriu per part dels fibroblasts cardíacs, cèl·lules extremadament resistents que sobreviuen per cicatritzar la lesió. Tanmateix, aquest mecanisme genera dos problemes fonamentals: d'una banda, la zona afectada no recupera la seva funcionalitat original, obligant la resta del cor a adaptar-se, el que sovint deriva en insuficiència cardíaca; d'altra banda, la cicatriu tendeix a expandir-se més enllà de la zona danyada (fibrosi), comprometent encara més la funció cardíaca post-infart.

Avenços innovadors des de la recerca catalana

A Lleida, el grup de recerca Senyalització Cel·lular i Apoptosi ha aconseguit fites destacables després de dues dècades d'investigació intensiva. Un dels seus descobriments més rellevants va ser determinar que els cardiomiòcits —les cèl·lules musculars cardíaques— moren mitjançant mecanismes diferents als d'altres cèl·lules del cos. Aquesta troballa, que inicialment es va enfrontar al dogma científic establert, ha propiciat un canvi de paradigma que permetrà desenvolupar teràpies més efectives per protegir el múscul cardíac durant un infart.

L'equip lleidatà també ha identificat el gen ENDOG, que regula tant el creixement dels cardiomiòcits com el metabolisme dels greixos, presentant nivells diferencials en persones obeses i no obeses. Aquesta descoberta suggereix un vincle genètic entre el teixit adipós i el risc cardiovascular, una línia d'investigació que s'està explorant en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Un altre avenç significatiu ha estat la identificació de la proteïna BCL2 com la principal responsable de la supervivència dels fibroblasts cardíacs durant la isquèmia. A partir d'aquesta descoberta, els investigadors han desenvolupat una eina de teràpia gènica capaç de limitar la fibrosi post-infart en models preclínics, protegint la funció cardíaca. Aquest prometedor tractament es troba actualment en procés d'avaluació per a la seva possible patentabilitat a través de l'Oficina d'Innovació de l'IRBLleida.

Els reptes pendents en la prevenció i tractament

Malgrat els avenços significatius en la comprensió i tractament de les MCV, persisteixen importants desafiaments. Entre aquests destaquen la prevalença d'hàbits de vida poc saludables, la complexitat per modificar-los efectivament, i les limitacions de les teràpies actuals, que sovint aborden els símptomes però no les causes subjacents de la malaltia.

Els experts coincideixen que cal un enfocament integrat que combini la prevenció —mitjançant polítiques públiques que promoguin estils de vida saludables— amb la investigació bàsica i clínica per desenvolupar tractaments més efectius. En aquest sentit, resulta essencial mantenir i incrementar el a grups d'investigació com el de la Universitat de Lleida, capaços de transformar el coneixement en solucions que salvin vides.

La inversió en ciència i recerca biomèdica es presenta així com la principal eina per combatre aquest repte sanitari, que silenciosament continua sent el principal responsable de mortalitat global. L'experiència del grup lleidatà demostra que apostar per la ciència és apostar per un futur amb menys malalties i més esperança de vida.